x Jordi Ramos
El 19 d’octubre de 1973 el responsable franquista d’Obres Públiques Leopoldo Calvo Sotelo es reuní amb representants de l’Ajuntament del Prat per tractar sobre el desviament del riu Llobregat.
Amb les obres ja subhastades i adjudicades, la representació municipal va exposar els acords a l’últim ple extraordinari i la negativa de la població. La intenció de l’estat espanyol era desplaçar una delegació per intentar analitzar l’assumpte.
El 17 de setembre de 1976 es celebrà una de les manifestacions més grans de la història del Prat en contra el desviament del riu Llobregat. Finalment, el 2004 s’inaugurava el tram final del desviament del riu Llobregat que permetia l’ampliació del Port de Barcelona.
El geògraf Jordi Sempere publicava el 2004 les seves hipòtesis sobre el futur incert del delta del Llobregat. A tall de conclusió va manifestar:
“Sempre hi haurà normatives urbanístiques superiors que aniran en detriment de l’espai agrari. De fet, la poca representació de la pagesia a les institucions és un exemple clar de la precarietat en què es troba aquesta activitat. Són massa condicionants que acaben afectant l’organització dels processos de producció i comercialització, així com la planificació de la viabilitat futura de les explotacions. Queda clar, doncs, que els pagesos cada cop poden i podran incidir menys en la gestió del delta del Llobregat, perquè passen a dependre cada vegada més de les institucions públiques i del compliment del planejament establert per aquestes”.
