Tal dia com avui de 1976 saltaven a la llum les irregularitats en la construcció del càmping Cala Gogó i la desaparició de l’Estany de l’Illa

Tal dia com avui de 1976 es van donar a conèixer les irregularitats del cobriment de l’Estany de l’Illa i del càmping Cala Gogó del Prat. Faltaven els permisos corresponents per a la seva desaparició. El projecte inicial del càmping era molt inferior del terreny ocupat.

Tal i com es pot apreciar amb aquestes dues imatges extretes del blog El Prat d’abans, la llacuna de L’Illa que es pot apreciar a la primera imatge aèria de l’any 1947 tenia una forma rectilínia amb una longitud de 900 metres, i diferents embarcadors entre els canyissars del seu voltant.

El seu origen fou un antic braç del riu Llobregat al voltant del segle XVI i fou inicialment coneguda com l’Albufera.

Entre els anys 1972 i 1973 , aquesta llacuna va ser assecada per situar-hi el desaparegut càmping i ja citat Cala Gogó, tal com es pot apreciar en la següent imatge aèria de l’any 2001. A la dreta de la imatge es pot observar també la llacuna de La Ricarda.

Darrera l’operació, estava empresaris vinculats ben relacionats amb el franquisme i vinculats al incipient sector turisme com Juan Antonio Samaranch i alguns socis més com el seu amic Francisco Godia entre altres.

Falangista destacat i soci de l’empresa URPRASA urbanitzadora del Prat SA, propietària de la pineda de Can Camins. Joan Antoni Samaranch va ser entre 1973 i 1977 president de la diputació de Barcelona, a més de ser el promotor del primer Saló Nàutic de Barcelona, esdeveniment del qual naixeria, posteriorment, el Saló Internacional del Caravàning.

En tot aquesta operació el consistori pratenc dirigit per l’alcalde franquista del moment, en Josep Lloret Noya, en una etapa de fort creixement urbanístic va deixar fer, a pesar de les irregularitats evidents.

Tal i com reconeixia un document signat conjuntament per les administracions locals del Prat, Barcelona i L’Hospitalet, conegut com ‘Estratègia delta del Llobregat’, al conjunt del delta de Llobregat a dia d’avui únicament és mantenen el 5% dels aiguamolls i habitats humits originals.