El 3 de maig de 1977 el Consell de Ministres del govern espanyol presidit per Adolfo Suárez —de la UCD— signava el decret de legalització del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que havia estat en la clandestinitat des de l’ocupació del Principat per part de les tropes franquistes.
Amb una militància de prop de 40.000 afiliats l’any de la seva legalització, el considerat fins llavors com el principal partit de l’oposició a la dictadura, va esdevenir de seguida el partit hegemònic al Prat de Llobregat, assumint el lideratge del govern municipal, des de les primeres eleccions municipals de l’any 79, fins el dia d’avui.
Les sigles del PSUC actualment han desaparegut de l’escena política institucional catalana i pratenca, tot i que son diverses les organitzacions que se’n reclamen hereves: Esquerra verda, Comunistes de Catalunya i el PSUC Viu.
Respectivament; Esquerra Verda és hereva d’Iniciativa (dissolta després d’un concurs de creditors). Comunistes de Catalunya (hereu del PCC nascut d’una escissió del PSUC a l’any 1982, protagonitzada pels dissidents de la línia política propugnada pel PCE de Santiago Carrillo. I el PSUC Viu, producte del darrer trencament del PSUC, l’any 1997, entre els partidaris i detractors de mantenir viu el PSUC i mantenir o no a IU com a referent a la resta de l’estat.
Des de la seva fundació l’any 1936, la secció local del PSUC i els seus successors (IC-ICV i EPC successivament) ha proporcionat cinc batlles al nostre municipi: Lluís Serra durant la guerra, i Antonio Martin, Lluís Tejedor., Lluís Mijoler i Alba Bou des de la reforma democràtica i la restauració de la monarquia borbònica.
En el terreny electoral, cap de les llistes electorals nascudes dels diferents trencaments amb la línia oficial del PSUC va obtenir mai representació al consistori pratenc. Ni la llista del PCC primer; ni posteriorment la candidatura municipal propugnada pel PSUC Viu al Prat, anomenada Esquerra Unitària.
___________________________________________________
Informació relacionada:
Tal dia com avui de 1977 el PCE va adoptar la bandera monàrquica rojigualda