El 27 de març de 1977, el Govern Civil de Barcelona va prohibir la presentació al Casal de Cultura d’El Prat del sindicat CNT.
Tot i que la presentació no va poder celebrar-se, la precipitació de la notícia de la seva prohibició va provocar que l’acte no fos desconvocat públicament i que nombroses persones s’apropessin a un Casal de Cultura, que restava tancat. Enfront d’aquest els anarcosindicalistes van col·locar-hi una paradeta informativa.
La prohibició de la que va ser víctima la CNT pratenca va esdevenir un greuge comparatiu respecte d’altres centrals sindicals, als que el Govern Civil no havia ofert cap mena d’impediment per poder presentar-se a la nostra localitat enmig d’aquell clima d’obertura del vell règim franquista, que havia iniciat un procès de reformes polítiques a la mort del dictador.
CCOO, UGT i USO van emetre una nota conjunta aquell mateix diumenge per condemnar els fets, i van assenyalar igualment la incongruència entre la prohibició a El Prat i l’autorització de la presentació a Madrid de la central sindical anarcosindicalista durant el transcurs d’aquella mateixa jornada del 27 de març.
El març del 77, tant la CNT com la UGT, CCOO o USO compartien encara la condició d’organitzacions sindicals il·legals.
La CNT no seria legalitzada fins el 14 de maig de 1977 -un parell de setmanes després que ho fossin CCOO i UGT-.
Es dona el cas de que el responsable d’aquella prohibició, el llavors governador civil de Barcelona Salvador Sánchez-Terán Hernández, arribaria posteriorment a exercir la cartera de Treball sota el govern d’Adolfo Suárez. Dins de la UCD, Sánchez-Terán va arribar a esdevenir el seu Secretari d’Organizació.