El 27 de març de 1977, el Govern Civil de Barcelona va prohibir la presentació al Casal de Cultura d’El Prat del sindicat CNT.
Tot i que la presentació no va poder celebrar-se, la precipitació en la notícia de la seva prohibició, va provocar que l’acte no fos públicament desconvocat i que nombroses persones s’apropessin a un Casal de Cultura, que restava amb les seves portes tancades. Enfront de la Torre Balcells els anarcosindicalistes van col·locar-hi una paradeta informativa.
La prohibició de la qual va ser víctimes els anarcosindicalistes pratencs va esdevenir un greuge comparatiu respecte a d’altres centrals sindicals a les que el governador civil no havia ofert cap mena d’impediments per a poder presentar-se al nostre municipi. En un clima d’obertura del vell règim franquista immers de ple en un procés de reformes polítiques des de la mort del dictador.
Aquell mateix diumenge CCOO, UGT i USO van emetre una nota conjunta per condemnar els fets; i van assenyalar igualment la incongruència entre la prohibició que va viure El Prat i l’autorització de la presentació de la CNT a Madrid durant el transcurs d’aquella mateixa jornada del 27 de març.
El març del 77, tant la central anarcosindicalista com la UGT, CCOO o USO compartien encara la condició d’organitzacions sindicals il·legals.
La CNT no seria legalitzada fins al 14 de maig de 1977 -un parell de setmanes després que ho fossin CCOO i UGT-.
Es dona el cas de què el responsable d’aquella prohibició, el llavors governador civil de Barcelona Salvador Sánchez-Terán Hernández, arribaria posteriorment a exercir la cartera de Treball sota el govern d’Adolfo Suárez. Dins de la UCD, Sánchez-Terán va arribar a esdevenir el seu secretari d’organització.
