«Poc després de veure’s involucrat en ‘el cas Scala’, Joaquín Gambín, s’infiltrar a un grup format per treballadors de la SEAT i provocar la detenció d’un veí del Prat».
El 15 de gener de l’any 1978, després d’una manifestació de la CNT contra els ‘pactes de la Moncloa’ signats per CCOO i UGT, s’incendiava la Scala, la sala de festes de l’Eixample de Barcelona, a conseqüència d’un atemptat amb còctels molotov, en què van morir quatre treballadors del local. L’endemà la policia detenia quatre joves del renaixent sindicat llibertari CNT, que més tard van ser jutjats i condemnats per uns fets que ells mai no van reconèixer.
No va ser fins l’any 1983 que es va jutjar, després d’una rocambolesca història, Joaquín Gambín, personatge clau del cas, delinqüent habitual i confident de la policia, que s’havia infiltrat a la CNT. Gambín va ser, si més no, l’inductor dels fets i va ser condemnat a set anys de presó. Gambín va declarar que el seu cap era ‘Escubi’, un fosc comissari implicat en ‘feines brutes’. Rodolfo Martín Villa ministre de l’Interior d’aleshores, i ara vinculat a l’activitat empresarial, mai no va declarar al judici, tot i la petició dels advocats.
Seguidament a la seva participació en el ‘cas Scala’ Joaquín Gambín s’infiltrar a un grup format per treballadors de la SEAT propers a l’autonomia obrera i a l’independentisme català anomenat Exèrcit Revolucionari d’Ajuda als Treballadors (ERAT), que pretenia dur a terme una lluita revolucionària ajudant els treballadors en atur, fer aportacions a les caixes de resistència de les vagues, i donar suport els sectors obrers afectats per la repressió capitalista. El mitjà era atacar les institucions bancàries.
Desprès de dur a terme algunes de les anomenades”expropiacions”, la seva desarticulació del citat grup autònom comportar l’empresonament d’un vei d’El Prat de Llobregat, José Hernández Tapias, treballador del taller 5 de la SEAT.
Quaranta-sis anys després dels fets del Scala, l’expedient de l’instigador i confident policial, Joaquín Gambín, continua protegit per la “Ley de Secretos Oficiales”.
