El 24 d’agost de 1988, tot just deu anys després de la primera edició, tenia lloc a Castellar de N’Hug l’inici de la segona Marxa del Llobregat. En l’organització de la qual jugaria un paper cabdal el Grup de Defensa del Medi Ambient d’El Prat de Llobregat.
Encapçalats pel lema ‘lluitem per un riu viu’, la marxa pretenia constatar, les promeses institucionals incomplertes i “el poc que s’havia fet per tal de millorar l’estat de degradació del riu i el seu entorn”.
A l’endemà, el dia 25, els marxaires van iniciar un trajecte tot creuant a peu diferents municipis i poblacions en diferents etapes. Des de les fonts del Llobregat fins el seu destí 160 quilòmetres riu avall a la desembocadura, fins la localitat d’El Prat de Llobregat, on la marxa va finalitzar el dia 9 de setembre.
Tot i que la situació del riu i l’amenaça de desviament no havia canviat substancialment, aquesta segona edició va patir una participació popular sensiblement inferior a la primera, celebrada la dècada anterior en ple tardofranquisme i en ple període d’efervescència política per la reforma política del règim.
Des de la segona meitat del segle XX l’aigua del riu va patir molta contaminació per part de les indústries i per residus urbans situats al llarg del seu curs. Avui en dia aquests tipus de contaminació ha millorat substancialment però encara queden alguns punts negres, per exemple els polígons industrials de Terrassa i Rubí que aboquen a la riera de Rubí.
El Llobregat encara sofreix avui una font peculiar de contaminació pels residus de les mines de potasses de Cardona i Súria, que fan que la salinitat aigües avall sigui força elevada.
Autor font: Elpratllibertari.cat