«Aquell mateix 4 de novembre de 1989, en que va esclar una bomba a la casa de Jordi Moners, dues bombes més van esclatar a la clínica Dexeus i a la seu del MDT a Manresa. Els tres atemptats van ser reivindicats per Milicia Catalana, un grup ultradretà amb evidencies de connexions policials, del que avui en dia poc es parla».
Tal dia com avui de 1989, el grup ultradretà espanyolista Milicia Catalana va atacar amb un artefacte explosiu el domicili de Jordi Moners i Sinyol a Sant Boi.
Nascut al Prat de Llobregat en Jordi, esdevenir l’any 1968 un dels fundadors del Partit Socialista d’Alliberament Nacional –PSAN– i una de les figures més visibles de l’esquerra independentista al Prat, fins al seu canvi de residència a Sant Boi.
La mateixa jornada de l’explosió al domicili de Jordi Moners, els autors van col·locar dos altres artefactes explosius més a la Clínica Dexeus de Barcelona, i a la seu del Moviment de Defensa de la Terra –MDT- a Manresa on van provocar importants danys materials.
Els autors de l’atemptat eren la Milícia Catalana, un grup paramilitar de tendència espanyolista, integrista catòlic i antimarxista.
En relació a una de les tres accions d’aquell 4 de novembre, la de la clínica Dexeus -la primera que va practicar interrupcions voluntàries d’embaràs- serien imputades tres persones, Carlos Franciosud, Enric Maria Sau i Ignacio Mora.
El Tribunal Suprem confirmaria la condemna de vuit anys i sis mesos de presó a Carlos Franciosud Araguas pels delictes d’associació il·lícita, estralls, atemptat frustrat i robatori amb intimidació frustrat. Mentre va absoldre a Ignacio Mora i Enrique María Sau del delicte d’associació il·lícita, mantenint una pena de sis anys per altres delictes. Carlos Francisoud, el que era considerat el cap operatiu de Milicia Catalana, més endavant seria el candidat a alcaldable de Barcelona per la xenòfoba PxC.
Ignacio Mora per la seva part va ordenar-se sacerdot l’any 2012, tot i que el bisbat de Córdoba coneixia el seu passat “d’activista” polític. Fa quatre anys saltaria novament a la llum un altre cop el nom de Ignacio Mora en motiu de la seva detenció, aquest cop per un presumpte cas d’abusos sexuals a una menor de 10 anys. Finalment fa dos anys un tribunal el va condemnar a cinc anys de presó. Aquest ex-membre de Milicia Catalana però encara no ha entrat a cap centre penitenciari i segueix exercint de capellà en un altre població.
Milicia Catalana un grup ultradretà amb connexions policials
En moltes publicacions de la dècada dels vuitanta comparaven la Milícia Catalana amb el Batallón Vasco Español que va actuar a Euskadi i assenyalaven que el grup català podia tenir vincles parapolicials i actuar com a força de xoc de l’estat contra el moviment independentista. Un fet estrany podria donar validesa aquesta teoria, quan un policia espanyol va morir un mes més tard de l’atemptat contra el domicili de Jordi Moners, el desembre de 1989, en esclatar-li una bomba que manipulava al seu domicili particular de Sant Feliu de Llobregat. De fet, després de la desaparició del inspector de policia aquest grup paramilitar ja no va cometria cap atemptat més d’importància.
La troballa d’informació d’allò més precisa ‘sobre les activitats de diverses desenes d’independentistes catalans’ o de carnets en blanc de l’Exèrcit Espanyol en mans de membres de Milicia Catalana, vindria a alimentar encara més aquestes evidencies sobre una possible connexió entre el grup paramilitar i els serveis d’informació de l’Estat. ‘Les característiques de la informació que estaven en poder del grup suggereixen que tenien l’empara d’alguna estructura important o que, en el seu defecte, tenien accés a dades reservades dels arxius policials i a informació molt restringida. ‘Hi ha informació molt precisa, com la participació en manifestacions, quantitat i data de detencions…, assegurava El País.
Activa des de mitjans dels anys 80, els objectius d’aquest grupuscle paramilitar eren fonamentalment els locals d’organitzacions i associacions relacionades amb l’esquerra independentista (especialment el MDT), també van ser objecte dels seus atacs mitjançant explosius o tirotejos intimidatoris algunes clíniques de planificació familiar, locals d’ambient homosexual, prostíbuls. De la mateixa manera, van sofrir les amenaces i la intimidació d’aquest grup col·lectius d’esquerra alternativa, algunes llibreries, i aquells que satiritzaven amb el catolicisme, com és el cas de Els Joglars, una coneguda companyia de teatre. A més a més de reivindicar l’incendi de la muntanya de Montserrat.
____________________________________________________________
