Tal dia com avui de 1992, Ramona Via i Pros va morir a Girona amb 69 anys. Essent nomenada filla adoptiva d’El Prat de Llobregat dos anys més tard. Un dels Centres d’Atenció Primària del nostre municipi i una plaça a Vilafranca del Penedès duen el seu nom com a reconeixement a la seva tasca..
Nascuda a Vilafranca del Penedès el 1922 la família va traslladar-se al Prat de Llobregat, on hi va passar els primers anys de vida. L’any 1938 però va tornar al Penedès, anant a viure amb uns oncles a Les Cabanyes mentre assistia a l’Institut de Vilafranca. És en aquest moment, en plena Guerra del 36, quan va participar en les tasques d’ajut als soldats republicans. Aquest servei s’emmarca en l’Hospital de Sang que va instal·lar-se al Molí d’en Rovira, la Clínica militar número 10. En aquella etapa les alumnes del darrers cursos de l’Institut van rebre uns breus cursos per auxiliar aquests serveis al Molí d’en Rovira, i la Ramona Via va ser una de les alumnes admeses als exàmens d’infermera.
Va ser mentre estava assistint als cursos d’infermera que va escriure un diari personal que s’inicia l’1 de setembre del 1938 i finalitza el 6 de juny del 1939. Posteriorment va continuar els seus estudis d’infermeria i de llevadora, i es va traslladar de nou a El Prat de Llobregat, on va exercir també com a professora de català.
Va ser més endavant, el 1966, quan va publicar aquests diaris sota el títol Nit de reis (diari d’una infermera de 14 anys), recollint les seves experiències com a infermera durant la Guerra del 36 i a l’Hospital del Molí d’en Rovira, on van morir molts soldats republicans que arribaven ferits de la batalla de l’Ebre, i que van ser enterrats al tercer recinte del cementiri de Vilafranca.
El 1972 va publicar Com neixen els catalans un dietari de caire més professional on plantejava qüestions relacionades amb la Seguretat social o la immigració, i on també recull la seva experiència com a llevadora, a El Prat, des del 1945 fins al 1972.
A banda d’aquests dos llibres, també va participar en nombroses publicacions com les revistes En Patufet, Cavall Fort, Serra d’Or o Casal. El 1974 va rebre la Flor Natural als Jocs Florals de la Ginesta d’Or a Perpinyà, i també va rebre el guardó de Mestra en Gai Saber. Els Jocs es celebraven des del 1941 a l’exili i havia començat a organitzar en Pere Mas i Perera a Caraques sota el Consell de la Comunitat Catalana a l’Argentina. Entre el 1941 i el 1977 aquests jocs es van celebrar en diverses ciutats europees i americanes per denunciar l’opressió de Catalunya i la llengua catalana.
