El febrer de l’any 2003 l’Ajuntament va anunciar que havia arribat a un acord per a la construcció d’una estació de l’AVE a El Prat, el que segons el consistori significaria “una gran oportunitat pel municipi”.
L’any 2022, dues decadés desprès desprès d’aquell primer anunci oficial, l’alcalde d’El Prat, Lluís Mijoler, novament va expressar la necessitat que veu el consistori pratenc de fer operativa l’estació de l’AVE d’El Prat.
L’eufòria del consistori pratenc expressada en l’anunci del flamant acord per a la construcció d’una estació intermodal -que inclouria la desitjada parada de l’AVE- no trigaria, però, a esvair-se per deixar pas a la decepció. Davant la falta de concreció d’aquells acords en actuacions tangibles.
L’any 2004 el govern espanyol va fer oficial la desestimació de la proposta d’arribada directa del Trens d’Alta Velocitat (TAV) a l’aeroport, per raons econòmiques i de “dificultat tècnica” i la seva substitució per trens llançadora. Extrem que va dur al consistori pratenc a fer una moció amb el vot favorable de tots els partits a una, exigint que l’estació intermodal es fes a El Prat com havien pactat l’any anterior.
Finalment, el gener de 2005, s’aprovava per part del govern estatal aquesta estació intermodal a la nostra població, sense desestimar-se en un futur una altra al mateix aeroport. La parada prevista inicialment per a l’AVE va acabar de construir-se l’any 2007 sense que mai hagui arribat a entrar en funcionament.
L’any 2010 el govern de la Generalitat va adjudicar per 70 milions d’euros les obres de l’estació intermodal que havia de permetre sobre el paper la connexió entre la citada línia d’alta velocitat, els serveis ferroviaris de rodalies, de mitja distància, l’enllaç ferroviari amb l’aeroport i el metro (L9, L2 i L1), anunciant que les obres començarien el primer semestre de l’any 2011. Uns plans que van quedar com hem vist, en no res.
Com hem vist fins ara, el debat sobre l’ús de l‘estació fantasma de l’AVE del Prat acumula un llarg historial d’anades i vingudes i d’anuncis públics que mai s’han concretat i que semblen revifar-se periòdicament, com ja va passar arran del anunci de Fomento espanyol de fer arribar a El Prat un nou servei d’AVE low cost”.
L’operació urbanística darrera l’estació intermodal
Vinculat amb tot aquest procés, l’ajuntament va planejar l‘expansió urbanística del Prat, amb el denominat Eixample-Prat Nord que ha tingut tantes conseqüències, entre altres el tancament d’algunes de les indústries més emblemàtiques del Prat víctimes de l’especulació urbanística.
Ha plogut molt des d’aquell febrer de 2003 i els flamants titulars de la revista municipal venent-nos les meravelles de tenir una estació d’AVE al Prat, ara s’omplen de pols en una hemeroteca, i avui l’eufòria política i mediàtica que vivíem a finals dels 90 i principis del 2000 per l’AVE, sembla haver-se finalment esvaït.
El TAV: Un model qüestionat per malbaratament i falta de passatgers
Ara com ara l’estat espanyol és el primer del món en Kilòmetres de línies d’Alta Velocitat per habitant, i ara toca pagar els plats trencats d’una estructura (en la majoria dels casos deficitària) que ha servit només per enriquir uns pocs. Com denuncia el sindicat CGT “ara toca suprimir trens regionals, privatitzar, i apujar la resta de tarifes, tot en conjunt, suposen un gran abús comès contra la població més humil de la nostra societat, a la qual s’està carregant d’impostos perquè després regalin els diners d’altra banda”.
Les irregularitats detectades per Brussel·les en l’adjudicació de les obres de construcció d’alguns trams del TAV connecta Madrid i Barcelona, inclosa l’estació d’El Prat, costaran a l’Estat espanyol 33,6 milions en fons de cohesió europeus que mai no cobrarà.
ICV i el TAV: a favor a El Prat i en contra a la resta del territori
La cosa va més enllà, i l’estació de l’AVE del Prat també resta com a testimoni del qual podríem qualificar de cinisme polític. A priori a l’ajuntament, teníem un govern d’ICV, un partit polític que defensava un model ferroviari, fil per randa calcat al dels moviments d’oposició al TAV, que defensaven un model basat en la substitució de l’AVE per Trens 200 de tecnologia pendular; ICV, fins i tot, a les comarques gironines fou part integrant de la Coordinadora contra el TAV (COPalTAV). Però ves per on, la “realpolitik neoliberal” no coneix fronteres ideològiques, i aquí al Prat, contràriament al que defensava el partit a la resta del territori o les tesis defensades per la Coordinadora Salvem el Delta de Llobregat , s’afanya a vendre’ns als pratencs l’AVE, l’arribada a l’AVE a l’aeroport amb una estació per a El Prat inclosa. El Prat definitivament no era Girona. Coses de la política, ves!
___________________________________________________________________________________________________
Informació relacionada:
Mijoler desenterra el projecte de l’era Tejedor per dur l’AVE fins a El Prat
És l’AVE eficient i sostenible? Segons un estudi del Tribunal de Comptes no
Comments 1