Pionera de l’aviació catalana. Vives va tenir un paper protagonista en la fundació de l’Aero Club Popular (1933) que naixia per promoure l’interès de les classes populars per l’aviació.
Amb el cop d’estat militar i l’esclat de la guerra del 36 es mobilitzar a Catalunya tot el personal civil relacionat amb l’aviació, especialment pilots i mecànics civils. I Vives passa a formar part de l’Escola de Pilots Aviadors Militars de la Generalitat, on va exercir d’instructor al costat de Canudas, Camarasa, Mari Pepa Colomer. Després d’aquest curs, i teòricament, per obtenir el títol de pilot militar calia passar a les escoles governamentals a aquest efecte al complex Los Alcázares-San Javier a Múrcia.
va pilotar un hidroavió Macchi de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE) —amb base a l’aeròdrom de València—, que cada dia recorria la costa entre València i Barcelona. La seva missió era vigilar i informar a propòsit dels moviments dels vaixells de l’exèrcit franquista, i dels seus aliats italians (la marina de guerra del règim de Mussolini). Posteriorment (1938) va fer el mateix des del camp d’aviació d’El Prat.
L’any 39, amb la victorià del General Franco no es va voler exiliar, perquè volia cuidar els seus pares, dues persones d’edat molt avançada que no es podien plantejar el viatge. Dolors i els seus pares van ser represaliats.
Informació relacionada:
