Pionera de l’aviació catalana. Vives va tenir un paper protagonista en la fundació de l’Aero Club Popular (1933) que naixia per promoure l’interès de les classes populars per l’aviació.
Amb el cop d’estat militar i l’esclat de la guerra del 36, a Catalunya es va mobilitzar tot el personal civil relacionat amb l’aviació; especialment pilots i mecànics civils. I Vives passar a formar part de l’Escola de Pilots Aviadors Militars de la Generalitat, on va exercir d’instructor al costat de Canudas, Camarasa, Mari Pepa Colomer. Després d’aquest curs -i teòricament- per obtenir el títol de pilot militar calia fer el salt a les escoles governamentals situades a aquest efecte al complex de Los Alcázares-San Javier a Múrcia.
Durant el transcurs de la guerra Vives també va pilotar un hidroavió Macchi M-18 de les Forces Aèries de la República Espanyola (FARE) —amb base a l’aeròdrom de València—, que cada dia recorria la costa entre València i Barcelona. La seva missió era vigilar i informar a propòsit dels moviments dels vaixells de la flota franquista i dels seus aliats de la marina de guerra de la Itàlia de Mussolini. Posteriorment (1938) va fer el mateix des del camp d’aviació d’El Prat.
L’any 39, amb la victorià del General Franco no es va voler exiliar, perquè volia cuidar els seus pares, dues persones d’edat molt avançada que no es podien plantejar el viatge. Dolors i els seus pares van ser represaliats.
“La guerra va acabar amb els meus somnis i ja mai més he tingut contacte amb l’aviació“. Dolors va romandre a Catalunya, però ja amb els peus en terra: Després de la guerra es va acabar el volar, “però em queda el record d’aquella època en els llibres i les fotos. Uns anys que no els canviaria per res“.
_____________________________________________________________________
Informacions relacionades:
