El 23 de febrer de 2019, ara farà 5 anys, van fer-se públiques les xifres de l’abast de la repressió franquista a El Prat en un acte públic al Casal la Llavor, organitzat per la plataforma Esborrem el Feixisme.
La presentació va anar a càrrec de Joan Montblanc, l’historiador pratenc que va encarregar-se de fer la investigació d’aquest estudi.
La base de dades del treball, iniciat l’any 2005 pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), es pot consultar digitalment. A més, actualment hi ha disponible una eina de cerca per buscar persones concretes.
Montblanc va advertir també que “no és una base de dades de presos polítics, sinó que engloba totes les persones que han estat dins la presó i davant d’un procediment judicial militar independentment del fet.” Amb això es vol referir a que ens els casos de persones empresonades per delictes comuns, no es va especificar el delicte sinó la causa ordinària.
Més enllà de presentar la base de dades, Montblanc va fer una intervenció crítica amb el franquisme i la manca de revisió històrica que s’ha fet per part de l’Estat. Per l’investigador, és greu que “mai hi ha hagut una versió oficial des de l’Estat que expliqués què va ser realment el franquisme i les seves conseqüències reals“: “hi ha hagut impunitat” va ressenyar. Durant la seva ponència també va ser crític amb la llei de la memòria històrica, donat que no va donar prou eines ni recursos.
El citat informe, segons va explicar Montblanc, va partir “de la dificultat que ens trobem quan els historiadors i investigadors hem intentat accedir a fonts documentals bàsiques que ens expliquessin la repressió franquista: són fonts molt fragmentades, amb una tipologia molt gran d’arxius”, fent que es converteixi en un “trencaclosques documental on de sortida ja sabem que falten moltes peces“. En aquest sentit, va lamentar que “encara hi ha llocs on tota la documentació ha desaparegut o encara no és accessible. Per tant, sempre hem de fer estimacions i això és un drama personal per les persones represaliades“.
El punt de partida de la investigació va ser buscar les víctimes mortals del franquisme a El Prat. A partir d’aquí, Montblanc es va anar trobant que hi havia dades que no quadraven: “és fort que a principis de segle XXI qualsevol investigador no pogués saber quantes persones havia matat el franquisme al seu poble, això indigna molt“, asenyalava. Per tirar endavant aquesta recerca, va fer un buidatge del Tribunal Militar i de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i és aquí quan l’estudi pren dimensió comarcal, perquè Montblanc decideix buidar tots els registres del Baix Llobregat i L’Hospitalet.
Gairebé 300 persones d’El Prat van ser encausades en algun procediment militar. En el 90% dels casos es van derivar responsabilitats, majoritàriament pel delicte de rebel·lió militar. Entre causes polítiques i comunes, un total 143 pratencs, entre els anys 1939 i 1960, serien condemnats a penes de presó superior a un any: 17 dels quals van estar condemnats a penes de més de 30 i perpétua. Del total de pratencs empresonats 7 moririen tancats a presó. Moltes més erien depurats del seu lloc de treball com a sospitos de ser desafectes al nou règim.
Un total de 14 pratencs serien igualment executats víctimes de la repressió franquista.
Ressenyar que a El Prat, un mínim de tres batallons de treballadors van participar en les obres de reconstrucció dels ponts sobre el riu i l’aeròdrom.
La base d’aquell treball va servir l’any 2019 per l’exposició ‘La repressió franquista a El Prat’ que es pot consultar digitalment en aquest enllaç.
