Tal dia com avui una multitudinària assemblea d’unes dues-centes persones convocada pel moviment dels indignats decidien acampar permanent a la plaça de la Vila d’El Prat.
La nit anterior espontàniament algunes persones havien aixecat les primeres tendes a la plaça, després participar d’una cassolada. Des de llavors cada diumenge a les vuit de la tarda continuarien realitzant-se a la plaça de la Vila assemblees populars, baixant-ne gradualment el nombre d’assistents. En aquella primera assemblea es va acordar mantenir l’acampada I decidir cada diumenge sobre la seva continuïtat, es va estructurar en comissions que es reunien setmanalment, marcant-se l’objectiu de difondre a nivell local el moviment del 15M o dels indignats, com també era conegut.
L’assemblea del 15M va sobreviure a l’acampada de la plaça de la Vila fins el 12 de juny i organitzar nombroses activitats que van allargar-se més enllà de l’acampada. Realitzat diversos contactes amb sectors de la població amb lluita, i d’altres assemblees del 15M d’altre poblacions. El mes de juny va ser el més actiu destacant diverses cassolades manifestacions , especialment polèmica la de l’11 de juny en protesta contra la constitució de l’ajuntament on es va increpar els regidors; xerrades sobre la situació laboral, la sobirania alimentaria i d’alternatives al capitalisme, tallers de pancartes, assemblees sobre crisi i una jornada el 18 de juny al Fondo d’en Peixo amb teatre, concerts i un sopar amb solidaritat amb un activista pratenc represaliat. A més van participar com a assemblea local dins el bloc comarcal en les diverses mobilitzacions que van realitzar-se a Barcelona com la protesta davant del parlament contra les retallades del 14 i 15 de juny, la manifestació internacional del 19 de juny per una democràcia real i les darreres del 20 de juliol per aturar les retallades. Una activitat frenètica que acabaria el 30 de juliol amb el darrer dels actes convocats als Jardins del Fondo d’en Peixo.
El 15M va demostrar ser un moviment efímer, tot i que va tenir un innegable impacte i representar una esperança de canvi que va mobilitzar milers de persones convertint durant setmanes les places d’arreu de l’estat en espais de debat on s’uniren protestes i lluites. Els motius dels participants eren molts i variants. De fons un discurs de “cabreig” que criticava radicalment el sistema polític, econòmic i financer, un rebuig frontal a les mesures imposades des dels governs per afrontar la crisi en recaure sobre les classes populars i afectar drets elementals com la sanitat i l’educació, l’exigència de replantejar el sentit de la democràcia i la representativitat i l’oposició a tota mena de sigles partidistes, lideratges i institucions.
Les demandes de canvi que s’exigien des de les assemblees; mecanismes de representació horitzontal escollits pel moviment, eren de molt tipus, tan diverses que algunes podien ser contradictòries. Alguns desconfiaven, s’ho miraven sense implicar-s’hi, però centenars de persones des del principi van participar activament en les comissions que es van anar creant. La multitud de persones que omplien les places i el caràcter obert de totes les assemblees feia possible que moltíssima gent pogués sentir-se partícep del que estava passant.
Des de la primera nit del dilluns 16 de maig en què s’acampa a la plaça Catalunya de Barcelona diversos van ser els pratencs que van pernoctar a la plaça I participen activament de les assemblees. Alguns de l’assemblea que es crearà a la nostra població.
L’inici de la protesta a El Prat
El que va succeir per aquelles dates a Barcelona va estar íntimament relacionat amb com va iniciar-se i va evolucionar el moviment dels indignats a El Prat. Va ser l’amenaça de desallotjament de les places la matinada del 20 i 21 de maig, en motiu de la prohibició emesa per la Junta electoral per la jornada de reflexió de les eleccions municipals, la qual va fer que a El Prat s’hi donés el primer acte de protestat. Juan va ser un dels seus impulsors, va començar recollint signatures a la seva ferreteria “entre tres amics vam organitzar a través de facebook una cassolada a la plaça de la Vila pel divendres 20 de maig en suport d’aquestes acampades”. Aquest primer acte espontani va reunir una quarantena de persones que es van solidaritzar amb la protesta a plaça Catalunya a la mateixa hora, i on milers de persones van fer inviable el desallotjament.
Un nou intent va arribar el 27 de maig amb la polèmica actuació dels mossos, d’esquadra. L’excusa de netejar la plaça va server per desmuntar la infraestructura dels acampats I desallotjar de forma violenta els concentrats que hi resistien pacíficament. Aquesta actuació desproporcionada va donar una nova alenada al moviment a tot arreu. Un dia després, a la plaça de la Vila d’El Prat una desena de persones muntaven una parada per recollir signatures en suport de les acampades I demanar la dimissió del conseller Felip Puig. Aquella tarda s’organitzaria una nova cassolada de protesta. A la nit al voltant de la parada es van afegir les primeres tendes de campanya I un primer grup de persones s’hi va quedar a dormir mentre apareixia un bloc de l’acampada a la xarxa.. La infraestructura es va mantenir a la plaça fins al 12 de juny com a espai de trobada, punt d’informació i difusió del moviment a nivell local.
En el moment que l’acampada Prat prenia forma a Barcelona els acampats a plaça Catalunya debatien en aquells moments si aixecar l’acampada en barris I pobles com a forma d’estendre’l arreu I enfortir-lo, com finalment van fer.
Una part dels activistes de l’Acampada Prat decidir donar continuat al 15M i és refundar com el moviment ‘El Prat contra les retallades’ l’agost d’aquell mateix any. Però aquesta ja és un altre història.
