Abans que el fèretre de Buenaventura Durruti sortís de la seu de la CNT camí al cementiri de Montjuïc, militants cenetistes van canviar el nom a totes les plaques. Tot el recorregut des de la Via Laietana fins a Montjuïc era ple de gom a gom, en una de les manifestacions de dol més multitudinàries que ha vist mai Barcelona.
El 19 de novembre, en plena batalla de la ciutat universitària de Madrid, va rebre un tret, traslladat a l’hotel Ritz on hi havia l’hospital de sang moriria l’endemà. L’origen de la bala que el va matar ha mai no ha quedat clar. El seu cos embalsamat va ser traslladat a Barcelona, per ser enterrat.
Després de ser vetllat, per familiars i companys de militància al la seu dels sindicats, el cadàver de Durruti, cobert per la bandera de la CNT, va fer el seu últim viatge, acompanyat de la multitud. No va poder ser enterrat al panteó que li havien preparat a Montjuïc ja que el fèretre no hi cabia i va haver de ser enterrat en una tomba provisional.
L’enterrament de Durruti, en plena guerra, és encara avui una de les manifestacions més multitudinàries que ha vist mai Barcelona. Val la pena llegir l’article que va dedicar LA VANGUARDIA a l’enterrament de Durruti.
La mort de Durruti i les seves repercussions al Prat
En record del revolucionari es rebatejarien nombrosos carrers a moltes poblacions, entre elles al Prat de Llobregat, A finals d’aquest mes, el consell municipal del Prat va rebatejar el nom de la Plaça de la Mancomunitat amb el nom del popular anarquista.
L’arribada dels franquistes faria que el nomenclàtor dels carrers del Prat fos capgirat, la plaça Durruti va passar a denominar-se plaça España, denominació que malauradament continua sent vigent avui dia. La població del Prat l’ha denominat durant dècades amb el nom popular de plaça dels Autobusos, evitant utilitzar el nom amb que les autoritats franquistes la rebatejaren, en haver estat el punt de partida i arribada de les línies que unien el Prat amb Barcelona fins els anys noranta.
