El 28 de juliol de 2006 a les 9.00 del matí, enmig d’un conflictiu context de liberalització del sector aeri, i entre confoses notícies que auguraven més acomiadaments i retallades salarials, uns 400 treballadors del servei de terra d’Ibèria van decidir mitjançant una assemblea espontània, passar a l’acció contra la pèrdua de més drets laborals i van envair les pistes com a senyal de força, entravessar vehicles, escales, tractors i furgonetes. La zona va estar ocupada fins a les 18.00 hores.
Enmig d’un ambient de criminalització mediàtica, en primera instància els treballadors encausats per l’ocupació de les pistes els varen acusar d’un delicte de “sedició”, aplicant-se una llei promulgada l’any 1964 en ple govern feixista del dictador espanyol Francisco Franco. L’acusació per “sedició” finalment seria retirada del procés, circumstància que podia haver comportat fins a 10 anys de presó. Resulta evident que aquelles peticions desproporcionades tenien un clar ànim exemplificador per part de les autoritats, per evitar que mesures de força com aquelles per part dels treballadors és tornessin a repetir mai.
Fins a 62 treballadors van ser sancionats per aquella protesta. En el posterior procés penal; dels 200 empleats inicials, l’acusació va concretar-se en les 23 persones que van ser les que finalment van anar a judici inculpades per les mobilitzacions del 28 de juliol de 2006.
La fiscalia demana per ells, penes de fins a quatre anys de presó acusats finalment de desobediència greu, un delicte contra el trànsit aeri. Després de diversos periples judicials, l’any 2011 el Tribunal Suprem confirmar la pena final de dos anys de presó pels treballadors encausats per desordes públics. Pena que, cal afegir, no comportava l’ingrés a presó en absència d’antecedents penals.
Cinc anys després, l’any 2011, 44 controladors aeris serien acusats novament de sedició per la Fiscalia de Barcelona, les acusacions emparades per la figura de “sedició” però, igual que en el cas anterior, van ser finalment enretirades. El fantasma de la sedició tornaria a ser agitat als medis l’any 2019, arran del bloqueig de l’aeroport del Prat convocat pel Tsunami Democràtic.
