És una vergonya que 73 anys després d’aquell 25 de gener de 1939 encara existeixin carrers amb els noms de persones directament relacionades amb el règim franquista al Prat de Llobregat i el consistori es resisteixi a canviar-los. És un insult pels milers de pratencs i pratenques que van patir la repressió brutal d’aquell règim, pels centenars que es van haver d’exiliar, pels que deixarien la vida als camps nazis i molts altres que mai més tornarien, pels més de mig miler que serien empresonats, pels 14 que van ser afusellats al Camp de la Bota i els 13 que van morir dins de les presons franquistes, pels centenars que van lluitar al front i les desenes que van deixar la vida, molts dels quals encara avui dia consten com a desapareguts (http://elpratantifeixista.blogspot.com.es/)
Un dia com avui -18 de novembre- de 1939, Lluís Serra i Giribert -militant del PSUC i alcalde del Prat de Llobregat-, va ser afusellat al Camp de la Bota. Fou torturat, jutjat per un il·legal tribunal militar i condemnat a mort per “auxilio a la rebelión” com tants i tants defensors de la legalitat republicana. Després de 83 dies de patir la tortura psicològica de cada matinada al sentir obrir les reixes de la Model a l’escamot que venia a cercar-los, fou assassinat al Camp de la Bota, junt a 7 lleials més, en un parapet prop de la platja, el dia 18 de novembre de 1939, a 5:45 hores. Tenia 36 anys i deixava vídua i un fill de 19 mesos; i uns ideals de justícia social i llibertat per tots els pobles, com a base d’un demà millor per al seu i per a tots els infants del món, que no van poder matar ¡ni morirà mai! (paraules del seu fill -Lluís Serra i Sancho-)
