La vaga general que s’havia acordat en tot l’àmbit de l’estat espanyol, sols triomfà a Astúries, on si s’assolir la unió de socialistes, comunistes i anarcosindicalistes, i a Catalunya.
L’Aliança Obrera s’havia format el desembre de 1933 per la unió dels Sindicats d’Oposició i la Federació Sindicalista Llibertaria -formades per sindicats expulsats de la CNT-, partits marxistes ( BOC, PSOE, USC, Partit Català Proletari, Esquerra Comunista), la petita UGT i la Unió de Rabassaires. A mesura que es va anar radicalitzant el discurs, les organitzacions més properes a ERC van deixar l’aliança. La USC serà expulsada per recolzar el govern d’ERC i la Unió de Rabassaires, dirigida per republicans, l’abandonarà aviat, sumant-se, en canvi, l’estalinista Partit Comunista de Catalunya, que en un principi se’n havia decidit mantenir al marge.
La CNT-FAI no va participar oficialment en la vaga i la revolta al Principat al considerar que era dirigida pel govern català. No obstant això en nombrosos pobles de fora de Barcelona comitès sencers de la CNT-FAI es van unir espontàniament als revoltats participant en tirotejos contra els militars i guàrdies civils i en altres indrets fins i tot es van imposar i van dirigir la revolta declarant efímerament el comunisme llibertari a municipis com a Sant Boi o Granollers.
L’endemà dia 6 d’octubre, tindria lloc el que ha passat a la història com els fets d’octubre.
D’aquell 6 d’octubre n’ha quedat la imatge de Lluís Companys proclamant des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola i havent d’acceptar en poques hores un sonat fracàs.
Arran d’aquells fets Felipe Díaz Sandino va ser empresonat al castell de Montjuïc per la seva negativa de bombardejar la Generalitat de Catalunya des del camp d’aviació del Prat.
El Sis d’Octubre és complex. L’historiador Pelai Pagès el qualifica de “revolució multiforme”. En qualsevol cas, conflueixen en unes mateixes accions diversos projectes. El més estrictament político-institucional és el de Companys i els grups republicans que volien combatre el que veien com una degradació de la República de 1931. Els sectors separatistes actuaven alhora, però amb objectius diferents
«Hay que ir a un Estado nuevo, y para ello se imponen deberes y sacrificios. ¡Qué importa que nos cueste hasta derramar sangre! […] Para realizar este ideal no vamos a detenernos en formas arcaicas. La democracia no es para nosotros un fin, sino un medio para ir a la conquista de un Estado nuevo. Llegado el momento el Parlamento o se somete o le hacemos desaparecer» pronunciaria el líder de la CEDA en un miting electoral l’octubre de 1933.
És imprescindible, però, fer atenció al conflicte social, que sovint s’identifica amb Astúries, on és desencadenar una autèntica insurrecció, però que a Catalunya també era molt present per la qüestió rabassaire, on el plet entre pagesos i propietaris s’havia convertit també en polític i institucional. De fet, el 5 d’octubre la vaga obrera va tenir un notable seguiment a les principals ciutats catalanes, i s’estengué encara més el dia 6, sempre abans de la proclama de Companys.
___________________________________
Per saber-ne més:
El camp d’aviació d’El Prat i els fets del 6 d’octubre de 1934
