La María Martínez Sorroche va néixer a la localitat andalusa de Sérón el 9 d’octubre de 1914. A la mort del seu pare, la seva mare va decidir emigrar amb els seus fills i l’àvia a França. Amb 10 anys va iniciar-se en el món laboral en una fàbrica de sedes a prop de Lió.
El 1926 la família s’instal·la a Barcelona, al barri de Sants i, amb dotze anys i fins al 1932 treballarà a la fàbrica “La Seda de Barcelona”, a la localitat d’El Prat de Llobregat.
Sent una jove treballadora, la ideologia anarquista del seu cunyat Luis Cano va deixar en ella empremta i va decidir unir-se a les Joventuts Llibertàries.
El 1931 forma part del Comitè de Vaga d’una duríssima vaga de La Seda.
A partir de 1932 treballa de fornera.
Quan s’inicià la guerra civil, Maria va sortir al carrer. Participà en la presa de la caserna de Pedralbes –realitzada pels llibertaris i anarcosindicalistes de la Torrassa-. Tenia divuit anys. Vençuda momentàniament la reacció, Maria s’allistà a la Columna «Los Aguiluchos de la FAI», amb la qual va combatre fins al setembre de 1936 a Osca, participant en els combats del cementiri.
A la seva tornada a Barcelona va formar part del Comitè Econòmic de la Indústria del Pa, constituït per la CNT i UGT a Catalunya, i va treballar a temps parcial en una taona col·lectivitzada.
Després de la caiguda de la República va marxar de tornada a França, on va estar en els camps de refugiats de Golbey Epinel (al costat de la frontera Suïssa) i La Godelle.
Va escriure un llibre amb les seves memòries “Vida per a una Vida”, encara inèdit.
