Tal dia com avui, un 15 de setembre de l’any 1961, el mossèn Josep Farrés i Poch, rector de l’església d’El Prat, mentre estava assegut en un dels cafès de la plaça, va sofrir un inesperat atac amb arma blanca que gairebé li costa la vida.
La ràpida intervenció del doctor Joan Soler Torrens i la seva prominent papada van salvar-li la vida.
Es desconeix el motiu de l’agressió, però uns quants dies abans que es produís, l’autor havia dut a terme incidents al temple i amb tota probabilitat patia alguna mena de trastorn mental.
El carrer dedicat al rector Farrés i Poch podria tenir els dies comptats
En homenatge al rector Farrès i Poch hi ha un carrer dedicat a la seva persona.
Des de l’any 2009, però, hi ha una campanya en marxa per a l’eliminació dels carrers de personatges relacionats amb la repressió franquista i el nom del carrer Rector Farrès i Poch ara podria tenir els dies comptats.
El consistori pratenc s’ha mostrat disposat a tornar a revisar els noms de carrer amb vincles franquistes després de que l’any 2013 descartés eliminar del nomenclàtor pratenc els noms de quatres dels set carrers franquistes inclosos a una moció presentada per la campanya ‘Esborrem el feixisme, dignifiquem els carrers’.
Pel gener de l’any vinent la citada plataforma està estudiant tornar a presentar una nova moció per reclamar l’eliminació del carrer de Rector Farrés i Poch, conjuntament amb els carrers dedicats al Rector Martí i Piñol, Josep Guilera i Molas o Víctor Casanovas. Precisament el proper gener de 2024 s’acompliran quinze anys des de l’inici de la campanya i vuitanta-cinc de l’entrada de les tropes franquistes al Prat.
Qui va ser el rector Farrès i Poch i quina relació té amb la repressió franquista?
Josep Farrès i Poch va esdevenir mossèn d’El Prat durant la quasi totalitat de la dictadura franquista, des de la seva arribada al nostre municipi l’any 1939 -després de l’entrada de les tropes franquistes- i fins a la seva defunció l’any 1968.
L’estreta relació de l’església del moment i el règim franquista ha estat prou documentada. La legislació del moment encarregava als alcaldes i forces policials l’elaboració dels informes polítics i socials que s’utilitzaven en els judicis sumaríssims contra els presos polítics. En algunes poblacions com la nostra es van afegir també els informes que redactaven els mossens per la classificació dels presoners i presos, tot i no ser en aquests casos obligat per llei i fer-se de forma voluntària. Els seus avals que servien per intercedir per alguns presos també van servir per condemnar a d’altres.
Centenars de pratencs del bàndol perdedor van ser condemnats a molts anys d’empresonament. Entre aquests 14 serien afusellats al Camp de la Bota i 20 més moririen als camps de concentració o a l’interior de les presons franquistes.
El rector Farrès exercia directament la seva influència a la zona militar de l’aeroport, a més de ser mossèn era militar, escollint per la realització del servei militar als fills de les famílies benestants i políticament més relacionades amb el franquisme de la població.
