«Set preguntes amb resposta sobre tot el que els col·lectius feministes han organitzat per a aquesta nova vaga laboral, de cures, consum i estudiantil».
«El comitè local de la Vaga Feminista convoca manifestació a les dotze del migdia a la Zonilla».
Ja fa moltes setmanes que col·lectius feministes de diversa índole s’estan reunint per perfilar la jornada de mobilització del pròxim 8 de març, que enguany cau en diumenge. La crida al Principat és a una vaga laboral, de cures, de consum i estudiantil, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, on s’ha optat per no convocar la vaga laboral. Tot i que encara falten alguns detalls per tancar, us oferim 7 preguntes amb resposta sobre la vaga, que enguany té com a lema “Juntes i diverses per una vida digna: autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres“.
1. Qui està cridat al 8-M?
Les organitzacions feministes convoquen totes les dones, lesbianes i persones ‘trans’ a ocupar els carrers “per fer visibles els nostres treballs, les nostres demandes i els nostres cossos”, com s’explica al web de la Vaga Feminista a Catalunya, que agrupa una bona part del moviment. A més, el manifest d’enguany, que s’està acabant de tancar, crida també a mobilitzar-se contra l’emergència climàtica, per la derogació de la Llei d’estrangeria, que criminalitza les persones migrades, o per defensar la diversitat afectivosexual, corporal i de gènere, entre altres reivindicacions. Com cada any, el 8 de març acabarà en forma de manifestació a les principals capitals catalanes, o al mateix El Prat de Llobregat on entre altres, a les 12h arrencà una manifestació des de la Zonilla.
2. Vaga de cures, de consum, estudiantil… i laboral?
Des del 2017, el 8-M és una vaga “que va més enllà del que s’identifica com a atur laboral perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida, i la vaga ha d’assolir també altres treballs i espais: el de les cures, del consum, de la vida estudiantil i associativa”, com explica la web de la vaga. Per què aquests àmbits? El moviment feminista considera que, junt amb el món laboral, aquests són els focus principals de discriminació que pateixen les dones.
Enguany, un dels hàndicaps principals de la vaga feminista és que el 8 de març cau en diumenge. La major part de les dones que estan ocupades en treballs productius els caps de setmana són les que treballen en el sector de serveis i les que fan tasques de cura i/o són internes a les llars, tots sectors molt precaritzats i racialitzats. Per això, el debat de les assemblees de les últimes setmanes ha estat sobre si convocar també vaga laboral —com a empara legal per a totes aquestes dones— o només vaga de cures, de consum i estudiantil (tot i que els caps de setmana tampoc no hi ha classes). A diferència de l’Estat espanyol, el moviment feminista català ha apostat per la vaga laboral per donar valor a les lluites i demandes d’aquests sectors feminitzats. De moment, la Confederació General del Traball de Catalunya (CGT), la Intersindical-CSC i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) han fet el pas de convocar-la. Els grans sindicats, CCOO i la UGT, ja han fet públic que no convocaran vaga laboral tot i que donen suport a la de cures i de consum.
3. Quins drets tinc en una vaga laboral?
Una vaga laboral significa la no realització de treball assalariat en els centres de treball. És un dret reconegut i emparat per la llei. Totes les dones amb contracte, regularitzades, legalitzades, doncs, tenen dret a no acudir al seu lloc de treball el 8 de març i a mobilitzar-se. El problema, però, és que l’empara legal de la vaga no cobreix totes les persones que resideixen a Catalunya. Les dones migrants sense papers, amb treballs d’economia submergida, amb feines de treball domèstic i/o cures a particulars, amb petits tallers il·legals, amb petits comerços, en hostaleria treballant sense contracte, no tenen reconegut el dret a vaga, com denuncien diversos moviments de dones migrants i racialitzades.
Per això, en el cas de les dones que no poden deixar la seva feina, els col·lectius feministes proposen a aquestes dones que, abans del dia 8, se sumin a les activitats prèvies “per donar a conèixer la vaga” i denunciar la seva situació.
4. Com es pot fer una vaga de cures?
Pel moviment feminista, les tasques de cura, que pràcticament mai no tenen una remuneració econòmica, són la pedra angular que fa girar el món capitalista: treball no remunerat però necessari per al funcionament social. “Sense el nostre treball quotidià de cures, el sistema econòmic quedaria col·lapsat”, es llegeix a la web de la vaga feminista, que critica que el fet que el treball de cures recaigui pràcticament en exclusiva en les dones fa “passar per alt les nostres necessitats i projectes vitals”.
Davant aquesta realitat, la vaga de cures proposa que les dones deixin de fer les activitats i tasques quotidianes dirigides a la cura de les persones i al manteniment de les llars. Però, com que aquestes són tasques imprescindibles per a la vida i han de ser assumides per algú, la web de la vaga aconsella parlar amb persones de l’entorn sobre com es poden distribuir el treball de cures i el treball domèstic, “d’una manera equitativa i organitzar-se amb col·lectius de barris i municipis per organitzar els punts de cures per al dia de la vaga”. “Sabem que, deixant de fer les cures un dia, no realitzem un gran canvi, però pretenem que això sigui l’inici d’una nova forma d’organitzar i compartir els treballs de cures”, hi afegeix la web de la vaga.
5. Com es pot practicar una vaga de consum?
La vaga de consum és també una reivindicació que va més enllà d’una crítica exclusiva a la discriminació de les dones i pretén ser una crítica a les “compres innecessàries”, “el sobreescalfament de les llars, l’ús del cotxe per a qualsevol desplaçament, l’acumulació d’objectes i el malbaratament dels aliments”. La web de la vaga ho resumeix així: “La majoria del nostre consum s’obté explotant persones i recursos naturals”. Per tot això, la consigna és “reduir el consum i la generació de residus“, no comprar ni consumir “cap producte nociu per al medi ambient”, assenyalar i denunciar “els productes als quals se’ls apliqui la ‘taxa rosa’”, evitar “el consum en grans superfícies perquè destrueixen el comerç local i els llocs de venda” i “organitzar el consum de productes ecològics i de proximitat” o usar el “transport col·lectiu, públic i ecològic”, entre altres accions.
6. Com es pot participar en una vaga estudiantil?
La vaga estudiantil és la que pot tenir menys força aquest 8 de març perquè no hi ha classes lectives els caps de setmana. Així i tot, la reivindicació es manté per denunciar que el sistema educatiu, en totes les seves etapes, és el principal espai de socialització i reprodueix rols de gènere i estereotips que el moviment feminista vol erradicar. Així, el web de la vaga feminista denuncia la invisibilització de la història de les dones “de les aules i dels llibres de text”, la denúncia d’actituds LGTBI-fòbiques en el sistema educatiu, la precarització en què moltes estudiants es veuen obligades a estudiar, treballar i fer tasques de cura per poder-se pagar els estudis i l’encara diferència de gènere a l’hora d’escollir carreres.
Per això, la jornada de vaga servirà per reclamar una “educació que, de manera transversal en totes les disciplines, incorpori la perspectiva de gènere, l’antiracisme, els sabers alternatius i les visions del món dels pobles del Sud global i del poble gitano”. També, per reivindicar que el sistema educatiu no segregui ni per motiu de gènere ni per procedència ni per renda, per demanar una baixada de taxes perquè l’educació no sigui privativa per a ningú i per proposar que s’incentivi “la contractació d’educadores en totes les etapes i cicles educatius”, entre d’altres. Els col·lectius feministes animen a informar de totes aquestes reivindicacions als centres educatius i universitaris la setmana prèvia al 8 de març.
Article elaborat en base a informacions pròpies i la nota publicada per el digitat Crític.cat
