«En qüestió de tres setmanes s’ha passat d’estar a punt d’aprovar una mesura per regular els preus dels lloguers a aprovar un decret llei que protegeix i fomenta el lloguer d’habitacions turístiques. El problema de l’habitatge és benefici pels especuladors i grans propietaris. Sembla que la balança continuarà al seu favor».
x Guillem Pujol | Catalunya Plural
El problema de l’habitatge ve de lluny. La primera norma d’àmbit estatal que tractava d’adreçar la mancaça d’habitatges per a les classes treballadores data del 9 de setembre de 1853, quan es va aprovar una Real Orden dirigida als governadors de Madrid i Barcelona. En el prèambul, es constataven “las malas condiciones en que, por regla general, se encuentran las habitaciones de una porción de infelices, cuyos escasos medios o mísero jornal no alcanzan a proporcionar más cómoda vivienda”. Arran d’aquesta situació, s’incentiva els respectius ajuntaments a construir “en barrios extremos una o más habitaciones para pobres, en las que la comodidad e indispensable holgura se aúnen con la baratura de los alquileres y los hábitos de esta parte de la población”.
Cent-seixanta-set anys després, el Sindicat de Llogueteres aconseguiria arrossegar una majoria parlamentària suficient – amb JxCat, CUP, ERC, ECP – amb l’objectiu d’adreçar, una vegada més, el problema de l’habitatge. En el preàmbul del text presentat davant el Parlament s’afirmava que “la forta pujada de les rendes ha causat dificultats econòmiques molt greus per a accedir a l’habitatge i per a romandre-hi. El jovent i les persones i famílies amb baix nivell d’ingressos són qui més han patit i encara pateixen situacions d’exclusió residencial.”
Els paral·lelismes són evidents. El problema de l’habitatge és una constant històrica de les ciutats modernes, problemes que no han fet més que accentuar-se en els darrers anys: en el període 2015-2019 el preu del lloguer mig a Catalunya va incrementar un 44%, mentre que els salaris ho van fer un 1.4%. Si a això hi sumem els efectes perniciosos de la crisi de la Covid sobre els habitatges petits sense espais exteriors, la comparació agafa encara més força, ja que un dels problemes associats al creixement de les ciutats modernes és l’alta taxa de mortalitat relacionada a malalties respiratòries infeccioses. Tant ahir com avui, qui pateix amb més intensitat els efectes d’aquestes pandèmies – fossin de peste bubònica, de grip, o de Covid – eren i són els barris amb més densitat de població. És una qüestió empírica: el problema de l’habitatge és principalment un problema de les classes populars.
Ara bé, aquesta vegada i fruit del treball del Sindicat de Llogueteres, tot apuntava a que després de tants anys hi hauria una proposta que s’atreveria a fer allò que ja fan a ciutats com Berlín i Lisboa, però que a Espanya cap administració pública s’havia atrevit a fer abans: limitar el preu del lloguer.
Què deia el text pactat amb JxCAT, CUP, ERC i ECP?
La llei, adreçada a aquells municipis amb més de 20.000 habitants (70% de la població de Catalunya) fixaria que el preu d’un nou contracte no pogués superar el de l’anterior. A més, establint com a valor màxim el preu fixat a l’índex de preus de la Generalitat, fet que duria a la congelació dels preus dels lloguers i a produir rebaixes puntuals. Aquest és un text de mínims que no solucionaria el problema de l’habitatge (solució que ha de passar per incrementar el parc d’habitatge públic i expandir models cooperatius que puguin operar fora de les lleis de mercat). Però és una llei que ajudaria a alleugerir la càrrega econòmica de tantes famílies que viuen amb la por permanent de ser desnonades i que ajudaria a que els joves puguin tenir un futur allà on han nascut.
Junts per Catalunya es fa enrere i Quim Torra contradiu el partit
La proposta era enregistrada el dimecres 15 de juliol amb previsió de ser aprovada en la sessió al Parlament del 20 de juliol, però en l’últim moment Junts per Catalunya decidia introduir un conjunt d’esmenes, impedint-ne l’aprovació i provocant l’estupefacció del Sindicat de Llogueteres i de la resta de formacions polítiques. El contingut del text havia estat fruit del treball conjunt de tots els actors polítics i, per tant, se suposava que es ratificaria sense obstacles.
Les esmenes, en paraules de Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogateres, “desvirtuen l’acord i permeten pujades de preu en bona part del mercat. És un pas en fals”. Entre d’altres qüestions, Junts per Catalunya pretenia que es poguessin acordar entre llogater i propietari pujades fins a un 20% en cas que s’haguessin fet millores en l’habitatge en els darrers cinc anys. Sembla evident que cap llogater – que ja està pagant uns preus superiors a la seva capacitat econòmica – acceptés per pròpia voluntat un increment tant elevat dels preus.
A més, el text presentat estipulava que la llei entraria en vigor en els municipis superiors 20.000 habitants on, o bé hi hagi hagut un creixement superior dels preus de lloguer al de la mitjana catalana; que es destini, de mitjana, més d’un 30% dels ingressos a pagar el lloguer; o bé que l’augment de preu interanual sigui tres punts superior a la taxa de l’índex de preus de consum. Segons la proposta, amb una sola d’aquestes tres premisses, ja es podia aplicar la llei a un municipi de més de 20.000 habitants. Junts per Catalunya, però, va demanar com a requisit que s’acomplissin les tres premisses, un fet que deixaria sense efectes alguns municipis, com Figueres, Tortosa, i Salou.
Aquestes – i altres esmenes – van deixar a l’aire l’acord. El més extravagant és que en una reunió posterior entre el Sindicat i el President de la Generalitat, Torra va afirmar estar d’acord amb el redactat original del text. Com és possible que el President sigui contradit pels seus propis diputats? Tant sols hi ha tres possibilitats: O bé Torra no té cap mena d’ascendència sobre les decisions del seu partit polític; aquestes declaracions formen part d’una estratègia que té com a objectiu torpedinar l’aprovació de la llei sense semblar que s’hi oposen frontalment; o bé és una barreja d’amdues.
Ara que “Junts” es defineix com un partit de “centre-esquerra” per tal d’atreure el vot adjacent a ERC, és conscient que posicionar-se clarament a favor dels grans propietaris i fons immobiliaris no té bona premsa i podrien perdre un valuós grapat de vots. Sigui com sigui, la única realitat a hores d’ara és que la tramitació de la llei està en stand by i tant el Sindicat de Llogueteres com En Comú Podem i la CUP acusen els posconvergents de boicotejar-la.
.
El Consell de Garanties Estatutàries, en contra la llei
Durant el procés de debat parlamentari, Ciutadans i el Partit Popular van decidir portar al Consell de Garanties Estatutàries la resolució de llei en considerar que alguns dels seus articles podien no tenir empara legal en l’Estatut. La resposta del Consell va satisfer les seves demandes en determinar que onze dels quinze articles, i set de les catorze disposicions no tenen empara en l’Estatut. Cal recordar, però, que els estudis del Consell són només consultius i no poden frenar la tramitació d’una llei. Un cop aquesta sigui aprovada al Parlament, estarà en mans dels òrgans de l’Estat decidir si recórrer o no al Tribunal Constitucional per a que s’hi pronuncii de manera definitiva. Un altre pal a la roda.
El Partit Socialista de Catalunya, mentrestant, intenta no implicar-se de cap manera en al debat. Tindria la possibilitat de sumar-se en la resolució pactada i posicionar-se a l’esquerra de Junts per Catalunya, però no ho fa. Una equidistància que perjudica a gran part de la població catalana, i, conseqüentment, a gran part del seu electorat, que també és jove, precari, i pateix dels problemes associats a l’encariment dels preus de l’habitatge.
Un decret per facilitar els allotjaments turístics
Si la “traïció” de Junts per Catalunya no fos suficient entrebanc, el Govern va aprovar 4 d’agost, sense previ avís, un nou Decret de turisme a Catalunya que habilitarà el lloguer d’habitacions per a turistes de curta estança als propietaris d’immobles que resideixen en aquella llar. Segons la Generalitat, aquest nou decret previndrà el frau i contribuirà a regularitzar la situació dels lloguers turístics, que ara operen de manera encoberta, i ajudarà els petits propietaris amb dificultats econòmiques a tenir un ingrés extra.
No pensa el mateix, però, Jaime Palomera, que considera que el decret obra la porta a que qualsevol habitatge pugui convertir-se en un lloguer turístic els 365 dies de l’any, donant barra lliure a l’especulació immobiliària en plena pandèmia. És indicatiu que Airbnb, empresa prohibida en ciutats d’alt interès turístic com Nova York o Àmsterdam per contribuir als processos d’especulació i gentrificació, ha celebrat l’aprovació del reglament, que considera “un pas endavant” en la regulació de les “llars compartides”.
Per la seva banda, la Regidora d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín (ECP), afirmava a través de Twitter que “el Govern posa la catifa vermella a Airbnb: portes obertes per especular amb el lloguer d’habitacions i tota la pressió pels Ajuntaments, que hauran d’inspeccionar i controlar. I això ho aprova un Consell de Govern on està ERC! I el dret a l’habitatge? Rectifiqueu.”
És cert que si la proposta de llei per a regular els preus de lloguer no ha estat ratificada ha estat per l’oposició de Junts per Catalunya, però l’aprovació del decret pels allotjaments turístics ha requerit de la conformitat d’ERC. Si aquest decret dona ales al comportament especulatori de grans empreses i a l’increment dels preus del lloguers, també serà responsabilitat seva. En tot cas, seran els Ajuntaments els qui tinguin l’última paraula a l’hora de decidir si el decret s’implementa o no en el seu municipi.
Així, en qüestió de tres setmanes, s’ha passat d’estar a punt d’aprovar
una mesura que comptava amb el recolzament de 4.000 entitats de la societat civil dentre les que cal ubicar el propi Sindicat de Llogueteres, Òmnium Cultural, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, i tantes d’altres, a aprovar un decret llei que va en la direcció contrària a allò defensat pel Sindicat de Llogueteres. No s’entén l’existència del problema de l’habitatge sense el benefici d’especuladors i grans propietaris com a contrapartida. Sembla que, de moment, la balança continuarà a favor dels darrers.
Informació associada:
Qui diu el mercat immobiliari de l’accès a un habitage al Prat?
Article publicat originalment a Catalunya Treball i redactat per Guillem Pujol.
