El desembre de l’any passat el Ple del Municipal del Prat de Llobregat abordar una moció presentada per CCOO que reclamava millores laborals per a les persones que treballen com “riders” a les plataformes digitals com a falsos autònoms. La moció aprovada, revestida d’un caràcter més simbòlic que vinculant, va ser aprovada pràcticament per unanimitat. L’única nota discordant d’aquell ple la va aportar el regidor de C’s, Jordi Lopez. “La mayoría de personas que trabajan como repartidoras quieren continuar siendo autónomas” deia llavors el portaveu taronja, fent seves algunes de les frases més escoltades per part de la patronal del sector.
Nou mesos desprès d’aquell ple de l’Ajuntament, la Inspecció de Treball ha establert una sanció de 78,9 milions d’euros que afecta 10.614 treballadors (8.331 a Barcelona i 2.283 a València) en conclouré que l’empresa ha fet ús de falsos autònoms.
El període en què s’ha investigat a l’empresa és des del 2018 fins a l’11 d’agost de 2021, abans que entrés en vigor la Llei Rider. La Inspecció de Treball assegura que l’empresa “no és una intermediària” i obliga a Glovo a regularitzar als treballadors.
La multa a Barcelona és de 39 milions d’euros, més 24 milions per cotitzacions no pagades a la Seguretat Social. A València, la infracció suposa 10,7 milions i 5,05 en cotitzacions i s’afegeix una sanció per obstrucció a la labor inspectora per valor de 2.500 euros.
Des de l’empresa puntualitzen que “el període inspeccionat és previ a l’aplicació de la Llei Rider” i afirmen que “es tracta d’una resolució unilateral davant la qual l’empresa ha d’interposar al·legacions”.

Glovo es resisteix a canviar el model d’autònoms
El Tribunal Suprem declarava el 2020 que els repartidors eren falsos autònoms, tal com posteriorment va recollir la Llei Rider, que obligava de manera explícita a les empreses delivery a contractar als seus treballadors.
Des de la seva fundació el 2014, Glovo ha mantingut de manera majoritària un model d’autònoms que li ha suposat multes de 126,6 milions des de principis d’any: 84,4 milions en infraccions i 42,2 en cotitzacions a la Seguretat Social. A més del front laboral, també s’enfronta a investigacions de la Comissió Europea per pràctiques anticompetitives davant d’un possible repartiment il·legal del mercat europeu.
Altres empreses del sector han acceptat el canvi normatiu. Just Eat sempre ha tingut contractats als seus treballadors, tot i que també s’ha vist sancionat. D’altra banda, Uber Eats ha optat per la subcontractació i les últimes firmes que han arribat al mercat com Getir o Gorillas han fet una contractació directa dels treballadors. Deliveroo va decidir abandonar el mercat espanyol, ja que prescindir el model de falsos autònoms no li sortia rendible.
-
- Reportatge elaborat amb base a informacions pròpies i extretes del Diari del treball