Carme Verdoy | Mèdia.cat
El govern espanyol va aprovar la setmana passada el subsidi d’atur per a aquest col·lectiu: a partir de l’1 d’octubre les treballadores de la llar començaran a cotitzar i no se les podrà acomiadar sense cap causa justificada. Una norma que equipara els drets de les treballadores de la llar amb els de la resta de sectors i dona resposta a una de les reivindicacions històriques del col·lectiu. Però, com s’ha explicat des dels mitjans el pas endavant en el reconeixement dels drets laborals de les treballadores de la llar? S’han tingut en compte veus de treballadores que ho han lluitat anys en espais organitzats?
Hi ha cobertures mediàtiques que han posat l’accent principalment en els drets de les treballadores, però també hi ha hagut mitjans que s’han centraten el cost econòmic que representarà aquesta millora social per les famílies per qui treballen aquestes dones. Fem un repàs al tractament mediàtic que han fet sobre el tema els diferents mitjans en els primers dies d’haver-se aprovat aquesta mesura.
Recollir la veu de les treballadores
En bona part de les cobertures mediàtiques, s’ha subratllat l’anomalia històrica que es resol amb aquesta norma i el pas endavant que suposa a l’hora d’equiparar els drets laborals i socials de les treballadores de la llar. Un canvi que arriba després d’una sentència del Tribunal de Justícia Europeu el passat mes de febrer i anys de lluita del col·lectiu per aconseguir que es reconeguessin els seus drets. Així ho han recollit diferents mitjans, que donant veu també a treballadores o a col·lectius que les representen i aportant context per entendre d’on ve aquesta reforma.
Per exemple al 324, que ja al titular destacaven els anys de lluita de les treballadores per arribar a aquest punt, o el diari ARA titulava Les treballadores de la llar ja tenen dret a l’atur i subratllava al subtítol com la norma equiparava els drets laborals del col·lectiu amb els de la resta del sector. En tots dos casos, els articles recollien la valoració de representants del col·lectiu, a través de l’associació de treballadores de la llar SEDOAC.
Al Nació Digital, a més de l’article on s’explicava l’avenç per osaven el focus en la vessant política en la norma, malgrat també al titular s’explicava l’avenç per al col·lectiu: Sánchez posa l’accent en l’agenda social: les treballadores de la llar contractades cobraran l’atur i publicaven el mateix dimarts un altre article centrat en recollir la veu crítica de diferents testimonis de treballadores de la llar, a més d’entitats com l’Associació de Cuidadores Amb Cura, el Col·lectiu Micaela de treballadores de la llar i els sindicats UGT i CCOO. A RTVE també van complementar la notícia en què explicaven la reforma a fons amb una altra centrada en veus de testimonis o associacions, que posaven l’accent en les desigualtats d’aquest col·lectiu.
En el cas d’Eldiario.es, a més de la peça en què s’explica a fons la norma on també es recorda el precedent del cas de la Mariana, una treballadora de la llar de Galícia, que va aconseguir la sentència de la justícia europea, aquest dissabte també van publicar un article centrat en la lluita de les treballadores de la llar per accedir al dret a l’atur i la importància de les mobilitzacions del col·lectiu, recopilant diferents veus de dones que formen part d’associacions com Territorio Doméstico, Trabajadoras no Domesticadas. També a Público publicaven un article destacant precisament el paper de les treballadores per aconseguir aquest avenç social.
Hi ha altres mitjans que van plantejar enfocament més crítics, com Betevé, que el mateix dimarts va optar per donar pes al col·lectiu, amb una peça titulant amb la valoració del col·lectiu Sindillar, crític amb la norma, que exclou les treballadores sense contracte. O bé El Salto, que aquest dissabte publicava un article en què el titular destacava que “Les treballadores de la llar continuaran un any sense poder cobrar l’atur”, i donava veu a associacions com el sindicat de treballadores de la llar Sintrahocu.
També han aportat context mitjans com El Periódico, que dilluns passat publicava una peça s’explicaven quatre sentències que han accelerat que s’hagi aprovat aquest canvi. A El País també el dia abans que s’anuciés la nova normativa explicaven que el col·lectiu tindria dret a l’atur i més protecció davant de l’acomiadament, en un article on es recordava el cas de la treballadora de la llar que el 2019 va reclamar el seu dret a cotitzar la prestació d’atur i el recorregut legal que s’ha aconseguit des d’aleshores fins ara. Un cas al qual també dedicava una peça dimarts passat El Confidencial, titulant La treballadora de la llar que va fer un pols al Govern (i ara 400.000 tindran atur) i qualificant-ho de “gir laboral històric”. En aquests casos, però, els articles no han comptat amb la veu de treballadores o representants del col·lectiu.
Biaix de classe: fixar-se en el cost econòmic de la reforma en comptes de la millora social
Però més enllà d’explicar la millora en qüestió de drets socials i laborals de les treballadores, hi ha mitjans que també han optat per posar l’accent en el cost econòmic que representarà aquest avenç per les famílies per qui treballen aquestes dones. És a dir, quines conseqüències tindrà per les famílies per qui treballa aquest col·lectiu, més que en les mateixes treballadores.
És el cas d’El Periódico, que a banda de l’article esmentat anteriorment sobre les sentències que han impulsat la reforma, dimarts publicava un article titulat “Quant pagaran les famílies després de la reforma de la llar? Taula”. Després d’un primer paràgraf explicatiu de la nova norma, s’explica que aquests drets per les treballadores implicaran també “més esforç contributiu per part de les famílies que els donen feina, així com de les mateixes treballadores”.
A La Vanguardia, la reforma de la norma es va explicar posant l’accent en la bonificació de l’augment de quota de les empleades de la llar. Dins l’article, es comença explicant com canviarà la situació laboral de les empleades de la llar i després es destaca de seguida que “perquè el cost sigui assumible per als patrons, s’estableix una bonificació d’un 80% en la cotització al subsidi d’atur”.
També a La Razón, la reforma s’explica directament enfocada al cost que suposarà la reforma, tant per les famílies com per les treballadores: Quan costarà a les famílies i treballadores de la llar la nova cotització per atur.
Articles en format preguntes i respostes: on es posa la mirada?
Un dels formats habituals en casos de reformes com aquestes és el de les preguntes i respostes per aclarir què canvia exactament. En aquest cas, no tots els mitjans l’enfoquen centrat en què pugui ser útil per a les treballadores, sinó que n’hi ha que s’adrecen sobretot a les famílies que les contracten, a més d’algunes opcions que combinen els dos subjectes, malgrat el titular indica a qui es prioritza.
Per exemple, El País, inicialment va publicar una article de preguntes i respostes sobre la nova norma titulant: ‘Claus I Si tinc una treballadora de la llar, li he de pujar el sou? Des de quan podrà cobrar atur?’ Més tard, però, van canviar la segona frase del titular, per una pregunta referent al col·lectiu: “Si sóc treballadora domèstica, des de quan podré cobrar atur?”. L’article planteja cinc preguntes i respostes, algunes adreçades a treballdores, però la majoria a qui paga. És significatiu que la pregunta referent a l’acomiadament es planteja des del punt de vista del pagador i no del col·lectiu afectat: “si vull acomiadar una treballadora sense motiu, puc fer-ho?”.
En el cas d’El Confidencial titulen amb un genèric “les claus del dret a l’atur de les treballadores de la llar: com afecta, quan i a qui”, però al subtítol indiquen que es comenten els detalls de quan li pot costar a l’ocupador, les bonificacions, a partir de quan cotitzen i els requisits per accedir a la protecció. Malgrat això, es comença explicant com afecta primer a les treballadores.
En canvi, a Eldiario.es, en canvi, publicaven un format de preguntes i respostes posant la mirada en les treballadores de la llar. O a El Mundo, titulaven Treballadores de la llar: com afecta al seu sou la nova reforma del Govern”, en un article on s’expliquen les principals clau referent al col·lectiu,tot i que també n’hi ha algunes referents a les famílies que les tenen contractades.
Més exemples d’on posen la mirada els mitajns es poden veure en l’ús de la primera persona. Per exemple, en un article de La Marea de dijous passat, publicat originalment a Civio, per explicar la reforma, feien servir la primera persona en un dels títols, adreçant-se per tant a les treballadores de la llar i preguntant “Com queden les cotitzacions i el meu sou”. I a l’altre extrem, hi ha El Nacional, es dirigia directament a les famílies que tenen contractada una treballadora, titulant “Per què hauries d’assegurar una treballadora de la llar? La nova llei que reforça els seus drets”.
