«El ministeri de Foment fixa els serveis essencials de l’aturada de l’aerolínia entre el 35 i el 59% , mentre assegura el 100% en els vols a les illes».
x Tomeu ferrer | Diari del Treball
La vaga a la línia aèria Ryanair sembla inevitable. Tant, que el ministeri de Foment ha comunicat ja els serveis mínims que s’hauran de seguir aquest divendres, 28 de setembre. Curiosament, els sindicats, entre ells USO, convoquen la vaga per reclamar que la legislació que hauria d’afectar els treballadors sigui l’espanyola. La companyia aplica la legislació irlandesa en les relacions laborals, però quan es declara vaga s’apliquen els serveis mínims espanyols, ha indicat un responsable de comunicació de la USO a Catalunya.
Fomento ha comunicat que els serveis mínims hauran de garantir el 100% dels vols entre la península i les Illes, a l’Estat espanyol. Pel que fa als vols internacionals i als que es fan a l’interior de la península amb …o sense alternativa i que duren més de 5 hores s’aplicarà un 59%. Per a la resta els serveis són del 35%.
Els sindicalistes adverteixen que realment hi pot haver interrupcions en el servei que no permetin assegurar, per exemple el 59% estipulat pel govern espanyol. «Hi ha molts vols que depenen de les connexions internacionals i això primarà a l’hora de complir o no amb els serveis essencials» afirma el portaveu de la USO.
La vaga afectarà unes 1.500 persones a l’Estat espanyol. D’aquests treballadors i treballadores, un terç aproximadament forma part de la plantilla de Ryanair i dos terços estan contractats per Empreses de Treball Temporal (ETT), que treballen per a l’aerolínia irlandesa.
Els treballadors espanyols i catalans que operen per a Ryanair es queixen que estan donats d’alta a Irlanda, reben els salaris per una transferència des d’un compte corrent d’aquell país, cosa que dóna una aparença de residència legal a l’illa, quan realment tot el treball es fa en els països d’origen.
La vaga que els sindicats veuen inevitable, afectarà la major part dels estats europeus on hi ha bases de la línia irlandesa. En el procés negociador, la companyia ha començat a cedir, parla d’un període d’adaptació a la realitat, però els sindicats consideren que ja n’hi ha prou i que volen que l’empresa s’adapti als estàndards europeus i nacionals de cada Estat on treballen.
