Un centenar de persones participen en una vetlla de pregària per denunciar la “flagrant opacitat i hostilitat” al CIE de Zona Franca

Al voltant d’un centenar de persones s’han congregat aquest passat dissabte, 1 d’octubre, davant del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca segons informa Betevé. La concentració tenia com a objectiu denunciar les condicions dels interns i demanar el tancament definitiu d’aquest centre de reclusió situat escassament a mig kilòmetre del nucli urbà d’El Prat. La manifestació s’ha fet també a Madrid, València i Sevilla, on també hi ha CIEs.

 Els concentrats exigeixen que es tanquin les instal·lacions i destaquen que els 120 interns que hi ha ara mateix al centre no tenen llibertat ni futur donades les condicions en què viuen. Per tal de denunciar-ho, han llegit testimonis de diversos interns recollits a través de la Fundació Migra Studium. Els promotors de la protesta diuen que són l’única entitat que visita les persones migrades que hi ha a dins per parlar-hi i fer seguiment de les seves condicions amb què es troben.

La protesta coincideix amb una altra notícia que ha aparegut aquesta darrera setmana: Prop d’una desena d’interns del CIE de la Zona Franca van secundar recentment una vaga de fam. Encara que poca informació ha transcendit fins ara fora dels murs del CIE i l’opacitat continua sent la tònica. 

Les visites al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona s’han burocratitzat. S’ha de fer molta paperassa i això manté famílies i ONGs allunyades de les persones internes”. Així ho denuncia Josetxo Ordóñez, advocat de la Fundació Migra Studium, i queda reflectit a l’informe que acaba de publicar la Fundació.

El 2021 va ser el novè any que un grup de voluntaris i voluntàries van visitar les persones internes al CIE de la Zona Franca i, com cada any, la feina feta va quedar recollida en un informe que van titular ‘Opaci(e)tat. Què hi està passant?’. “No té cap sentit que es segueixi amb mesures com si encara durés la pandèmia”, diu Ordóñez qui també afirma que “Mentre el ritme social postpandèmia s’anava normalitzant gràcies a les vacunes i tot s’anava obrint el CIE seguia tancat i aïllat”. La Fundació va acudir als jutges de vigilància del centre d’internament i una resolució judicial va obligar al juny a reprendre les visites presencials.

Es continuen dificultant les visites

Malgrat la resolució, a l’informe es demostra que es continuen dificultant les visites de familiars i ONGs. Són les persones internes les que han de conèixer que poden tenir acompanyament i assessorament d’una ONG, demanar-ho i llavors des del CIE es dona dia i hora al voluntariat de l’entitat per fer la visita. “No té cap sentit -insisteix l’advocat de Migra Studium-. És una pèrdua de temps i més tenint en compte que són persones que com a màxim es poden estar seixanta dies tancades i, per tant, el temps és or”.

A més, Ordóñez defensa la intervenció de les entitats socials per fer de “vàlvula d’escapament” per a les persones internes i evitar conflictes. “Saber que tenen un advocat i un acompanyament jurídic els treu neguits i angoixes. És una cosa bona per al funcionament intern del CIE”, argumenta.

Durant el 2021 un total de 397 persones van ser internades al CIE de la Zona Franca. La durada mitjana dels internaments va ser de 36,16 dies, superior a la mitjana estatal (28,5 dies). Només vint-i-tres van rebre acompanyament de la Fundació i la majoria -vint-i-dos- procedien del Magrib.

Video de BTV