«Rèplica a l’article d’opinió: «Una reflexió a l’entorn de les lluites socials a el Prat i els recuperadors» de la mà d’en Pedro Mercadé, membre del partit Lluita Internacionalista (LI) i de la candidatura Alternativa d’Esquerres-El Prat (AE-EP)».
Benvolgut Fèlix Llop; Abans de res, dir-te que m’he hagut de mirar dos cops el nom de l’autor després de llegir l’article [1] per comprovar que ets tu. Sincerament, no m’ho esperava. No perquè no puguem tenir diferències en qüestions d’organització de les lluites. Com saps de mi i d’altres companys i companyes amb qui n’has compartit unes quantes, militem en aquest “micro-partit” al qual has dedicat una bona part de l’article, anomenat Lluita Internacionalista i que es defineix com a organització trotskista. I, com també sabràs, de polèmiques entre Trotsky i diversos anarquistes n’hi ha hagut unes quantes. Una de les històriques es va donar quan el Comité Nacional de la CNT va decidir entrar a ocupar càrrecs a quatre ministeris del Govern de la república l’any 36. Potser, d’haver existit llavors aquest qualificatiu de “recuperadors”, algú l’hagués fet servir (segurament de forma errònia) per referir-se a la CNT en aquell moment.
La teva definició de “recuperador” “Qualsevol lluita en la que participa no és un fi en si mateix, sinó un mitjà més per arribar a un altre objectiu, acumular forces per augmentar el seu suport electoral, o bé! per fer el salt a les institucions.” inclou la premeditació d’utilitzar les lluites amb finalitats electoralistes pròpies. I sovint hi ha lluitadores que acaben engullides per la política institucional però que no tenen aquesta intenció inicial que tu atribueixes als “recuperadors”. Però si jo hagués de posar un exemple d’aquest concepte se’m hagués acudit l’Ada Colau, que anirà a les mateixes llistes i finançada per ICV, partit que estava al Departament d’habitatge en plena bombolla immobilaria i no va fes res per que no es disparés el preu del lloguer de tal manera que es va hipotecar gent a la qual ara ha d’anar a ajudar la PAH. I en aquest cas, i crec que en la majoria dels que esmentes, es tracta d’una tàctica habitual d’ICV (o PSC) d’entrar a les lluites per absorbir-les i treure’ls rèdit electoral o tenir-les controlades. I d’això al Prat en sabem bastant amb totes les intromissions per controlar o fondre lluites que els hi són molestes.
Però que ens posis d’exemple a nosaltres, no m’ho esperava i em sembla desafortunat. De debò que creus de nosaltres que a les vagues generals, a les lluites d’ensenyament o les d’el Prat contra les retallades [2] pensàvem en “augmentar suport electoral” o “fer el salt a les institucions”? I quan ens vam veure a Esplugues que portava al meu fill a la seva primera mani en suport de Ni muts ni a la gàbia? Estava ampliant el meu territori electoral? Sincerament, m’ha dolgut que ens posis d’exemple d’això que en dius “recuperadors”.
Al document en el qual fem la Crida a la construcció de l’Alternativa d’Esquerres-El Prat ho fem explicant les lluites i processos en què hem participat i que són essencials per entendre la proposta. La idea de fer una candidatura ja la plantejaven abans companys d’El Prat contra les retallades que no militen enlloc però que ho veien com una eina d’exigència més, complementària a la lluita al carrer. I la proposta de nom “Alternativa d’Esquerres” venia per donar continuïtat a la forma de fer a la CUP-“AE” que, com expliquem, “va permetre unir a sectors de l’esquerra anticapitalista, amb sindicalistes i lluitadores…”. Són les dues experiències que més influïen en la forma de plantejar el projecte. És molt fotut no poder dir qui som, d’on venim o què hem fet i amb qui, perquè de lo contrari ho estem utilitzant amb finalitats electorals.
De la vaga general no teníem, ni tenim avui, cap constància de que la CUP hagués decidit no fer campanya electoral aquell dia [3]. Però el que no és cert és que repartíssim, com dius tu, diaris del nostre partit. Eren de “l’Esquerra revolucionària” [4] que donava suport a la CUP-AE. A més, nosaltres no érem ni som la CUP. La CUP pot tenir uns espais de propaganda o d’altres. El nostre és entre els i les treballadores i més encara entre els i les lluitadores que van a una vaga general. Del malestar “dels cupaires del Prat”, no sé si és que els coneixes a tots… Jo crec que va haver gent que ho va rebre molt bé i que també és de la CUP encara que no hi constin com a militants ni et mostressin el seu malestar. Igualment, m’hagués agradat que els cupaires que t’ho van dir a tu ens informessin a nosaltres d’aquest acord de la CUP que esmentes. Tampoc no trobo just que parlis del malestar a El Prat contra les retallades pel repartiment de diaris.
Saps perfectament, perquè tu hi eres en aquella reunió, que qui ho va dir ho va acompanyar amb tota la mala intenció d’un “si el ayuntamiento se entera de que sois o apoyáis a otro partido despediros de los puestos de trabajo”. Podies haver posat a aquesta persona d’exemple de “recuperador” (o de clientelista) perquè saps perfectament que en dóna més el perfil. Precisament ni a ell, ni a gent d’ICV-El Prat els va fer cap gràcia el repartiment de propaganda el dia de la vaga general, cosa que entenc millor perquè forma part de la burocràcia política que quan controla un territori i els mitjans de difusió (com saps que és el cas del Prat) sota la justificació de “la unitat” també defensa això de no repartir propaganda perquè no es donin a conèixer altres grups o opcions.
Jo el que sí recordo el dia de la vaga general és que les úniques banderes que hi havia eren les de la CNT. I no se’m va acudir pensar que eren “recuperadors” de l’abstenció de vot, ni si un dia fessin una candidatura, diria que aquell dia, x anys abans, buscaven cap rèdit electoral posterior.
Ara bé, em sap greu quan persones de l’entorn llibertari ens fan una crítica sistemàtica o, encara pitjor, ens veten de participar en espais comuns, com ens va passar amb el COA La Llavor, per tenir diferències (i encara que tinguem en comú l’anticapitalisme) sota el pretext de que ens presentarem a eleccions. Acaba resultant un forma de fer que no dista tant de la que critiquem nosaltres i vosaltres a ICV: la d’acallar altres veus i opcions quan es creu tenir controlat un espai. Saps millor que jo que hi ha casals a on sí conviuen i lluiten conjuntament assemblees i persones del moviment anarquista i organitzacions de l’esquerra anticapitalista que de vegades es presenten a eleccions. I personalment ho trobo més coherent amb l’ideari llibertari.
Per a nosaltres arribar a la institució no és cap finalitat en si mateixa. Ni creiem en la política institucional per tirar abaix el capitalisme. Però sí, pensem que pot ser una forma d’arribar a més gent i de fer d’altaveu de les lluites als llocs de treball i als carrers, que són les que aconseguiran els canvis. Perquè el que sí és cert és que per nosaltres la lluita no és un fi en si mateix: és el mètode per arribar al canvi.
Avantguardisme per a nosaltres és no compartir espais de lluita amb gent perquè no és capaç de fer allò que uns pocs sí. I sectarisme, no voler compartir espais amb gent organitzada perquè tinguin altres formes de plantejar la lluita, que poden incloure presentar-se a municipals.
Company Fèlix, hi ha molts enemics i dificultats que ens hi són comuns. Si te’n recordes de nosaltres, ens agradaria que fos per lluitar junts.
I sí, Amunt els que lluiten, horitzontalment i sense avantguardes, ni sectarismes!
Pedro Mercadé. Febrer de 2015.
________________________________________________________________________________________________________
[1] «Una reflexió a l’entorn de les lluites socials a el Prat i els recuperadors»; article d’opinió escrit per en Fèlix Llop i publicat en aquesta mateixa pàgina.
[2] El Prat contra les retallades. Moviment sorgit al l’agost del any 2011 arran de la dissolució i posterior evolució de l’Acampada Prat. Engegar diverses accions i campanyes contra les retallades i l’atur fins a la seva dissolució el passat any 2014.
[3] Menció a la decisió expressa de la CUP de no fer campanya el 14N coincidint amb la vaga general.
[4] “Esquerra revolucionària i anticapitalista amb la CUP-AE“. Diari amb finalitats electorals editat per En LLuita i Lluita Internacionalista (LI).