x Joan Canela
No cal anar a la ciència. N’hi ha prou per aprendre de l’experiència de la darrera DANA al País Valencià per comprovar com l’horta i les zones agrícoles en general han servit per mitigar els estralls de l’aigua, fent d’embornal natural i reduir els danys, en comparació amb les zones més densament urbanitzades.
Però tota l’agricultura és igual? Un estudi publicat a la revista científica «Science of The Total Environment» ara fa tres anys i signat per tres professors universitaris –de la Universitat de València, Universitat de Palerm (Itàlia) i Universitat de Teheran (Iran)- ja avisava de com s’ha de treballar per maximitzar aquesta capacitat d’absorció dels sòls agrícoles i, de pas, prevenir l’erosió i la degradació de la terra fèrtil.
De fet, els autors de l’estudi no pensaven tant en riuades i inundacions, com en prevenir l’erosió, la compactació i la pèrdua de fertilitat dels sòls agrícoles, per tal de garantir la productivitat i la seguretat alimentària a llarg termini.
Per a fer-ho van estudiar durant 13 anys la granja experimental Peiró Camaró, a Algemesí a la comarca de la Ribera Alta, dedicada a la producció de cítrics.
Les conclusions de l’estudi és que pràctiques cada cop més habituals com el reg a degoteig, l’ús intensiu d’herbicides com el glisofat i la maquinària pesada provoquen «pèrdua de les capes superiors del sòl a causa de l’erosió, i l’exposició de les capes més profundes». Al llarg dels 13 anys d’observació, van documentar «un augment de la densitat del sòl fins als sis centímetres de profunditat» i una pèrdua de sòl al voltant d’1’3 grams per centímetre cúbic de terra.
En el treball s’alerta de la degradació de la terra en àrees com la mediterrània, on fa mil·lennis que es practica l’agricultura, però també explica que estudis similars en camps de cítrics a la Xina han donat resultats similars.
