Els salaris dels treballadors catalans no han recuperat el poder adquisitiu previ a l’increment desbocat de la inflació que va arrencar el darrer trimestre del 2021 i que va allargar-se fins a principis de 2023, amb pics d’encariments interanuals dels preus superiors al 10%. Així ho constata un estudi presentat pel sindicat CGT Catalunya, que contrasta la pèrdua del poder adquisitiu de la classe treballadora amb l’increment dels beneficis empresarials, que en el mateix període han anat clarament a l’alça. Tot plegat en un context de creixement econòmic que no arriba a les butxaques de gran part dels assalariats.
Segons mostra l’informe anomenat “Erosió del poder adquisitiu a Catalunya i necessitat d’acció sindical” tot i el creixement econòmic, els salaris reals han caigut un 4,1% entre 2021 i 2024, en un context d’encariment general de la vida.
La CGT denuncia que la inflació actua com un ajust salarial indirecte rebaixant el poder adquisitiu dels assalariats
Segons el sindicat, la inflació ha actuat com un “ajust salarial indirecte”, ja que els preus han crescut molt més ràpid que els sous, reduint el cost real del treball i augmentant els marges empresarials. Aquesta dinàmica, afirma la CGT, ja s’havia produït durant altres períodes d’inflació com els de 2010-2013 o 2017.
L’informe desgrana l’evolució salarial dels principals sectors laborals i posa de manifest que, malgrat les diferències en cada cas, en la immensa majoria els treballadors han experimentat una pèrdua de poder adquisitiu, que en diversos casos supera el 5% des del 2021. Els sectors més afectats són telecomunicacions, transport i administració, amb caigudes de fins al 8 % del salari real, mentre que els sectors feminitzats com sanitat o educació, amb sous més baixos i pitjors condicions laborals, han resistit millor l’impacte.
En contrast amb les dades que ofereix l’informe, els marges empresarials “han augmentat a l’Estat Espanyol un 6,1% des del 2021“ i un 8,8 % respecte al 2019, els nivells més alts des de 2009. En aquest sentit, el treball de la CGT assegura que “la pèrdua de poder adquisitiu sosté en part l’augment deis beneficis empresarials“. I afegeix que “fins i tot quan els salaris reals no han disminuït, les empreses han augmentat el seu resultat brut d’explotació sense augmentar els salaris en paral·lel, apropiant-se d’una major proporció del valor afegit”.
En àmbits com transport, hostaleria o activitats administratives, els beneficis s’han disparat fins a un 30 %, “a costa de la congelació o reducció directa dels salaris”.
Els lloguers han pujat un 37,4 % i el preu de compra un 10,4 %.
La CGT vincula aquesta pèrdua de poder adquisitiu amb la crisi de l’habitatge com a factor central de l’empobriment: els lloguers han pujat un 37,4 % i el preu de compra un 10,4 %. El sindicat critica que l’IPC oficial minimitzi aquest cost, atès que moltes famílies destinen prop de la meitat del sou a l’habitatge. “L’augment deis preus de l’habitatge, i especialment deis lloguers, implica una transferència massiva de rendes als propietaris i empobreix sectors importants de la classe treballadora. De poc serveix augmentar els salaris, si després una gran part d’ells s’ha de destinar al pagament del lloguer“, subratlla l’informe.
Mentre els sous han quedat estancats, el capital s’apropia d’una part cada cop més gran de la riquesa generada, fet que empitjora la posició de la classe treballadora en el conflicte distributiu entre capital i treball. La CGT aposta per revertir aquesta , tendència per la via del conflicte per evitar que els beneficis continuïn “guanyant terreny” respecte als salaris.
