«L’Ajuntament del Prat suspén l’adhesió a la campanya Espais Lliure d’Apartheid Israelià arrel d’un recurs presentat contra l’acord del ple municipal»
«Una trentena d’ajuntaments de l’estat espanyol han estat denunciats pel ‘lobby’ sionista per fer boicot a Israel».
El Jutjat Contenciós Administratiu 14 de Barcelona ha decretat la suspensió definitiva de l’adhesió del municipi del Prat a la campanya internacional “Boicot, Desinversió i Sancions contra l’apartheid israelià“ en resposta a la situació que es viu als territoris ocupats, aprovada per l’Ajuntament durant el ple municipal al març de l’any passat, amb els unic vots en contra de PP i C’s, i l’abstenció del PDCAT i el regidor no adscrit Norman Muñoz.
A la moció, el consistori es comprometia a no establir conveni, tracte o acord polític, institucional, comercial, agrícola, educatiu, cultural, esportiu ni de seguretat amb institucions, empreses i organitzacions israelianes fins que Israel no respecti els drets humans, reconegui l’autodeterminació palestina i acati el dret internacional, segons deia el text presentat a instancies d’organitzacions solidaries amb palestina.
La sentència estima íntegrament el recurs interposat per l’advocat Maxo -Messod Benalal contra de l’acord del Ple del Prat de Llobregat, i en conseqüència, declara nul·la la moció. Tal i com ja varem informar l’agost de l’any passat des de la pàgina ‘El Prat Llibertari‘, el Jutjat ja va acordar suspendre cautelar de la moció i va demanar a l’Ajuntament que complís aquesta decisió, que ara esdeve definitiva i condemna a l’ajuntament assumir les costes processals. Atès que l’Ajuntament no va adoptar cap acció relacionada amb l’aprovació de la moció, el compliment de la sentència no afectarà a cap resolució de l’Ajuntament.
Prop d’una trentena d’ajuntaments denunciats per fer boicot a l’Estat d’Israel
Juntament amb el Prat el demandant també va presentar denuncies contra uns altres cinc ajuntaments més del conjunt de l’estat: Corvera, Castrillón, Onda, La Roda, Navalafuente. Tots ells formen part dels més de 80 consistoris i diputacions que, des de juliol de 2014 amb l’inici de l’operació Marge Protector, van sumar-se a la campanya d’Espais Lliures d’Apartheid (ELAI), liderada en l’Estat espanyol per la Xarxa Solidària contra l’Ocupació de Palestina (RESCOP).
Ángel Mas, president i cara visible de l’associació sionista ACOM, la qual equipara l’antisionisme amb l’antisemitisme, va explicar en declaracions a Público que han denunciat a un total de 25 ajuntaments subscrits a la campanya de BDS. I assegura que la totalitat d’aquestes denúncies han prosperat. Segons Mas, aquestes decisions judicials “vénen posant de manifest els efectes discriminatoris de la campanya de boicot a Israel”.
Israel prohibeix l’entrada als membres de 20 organitzacions de BDS
El Ministeri d’Assumptes Estratègics d’Israel va publicar el passat 7 de gener un llistat d’organitzacions internacionals els membres de les quals tindran prohibida l’entrada a l’estat d’Israel per la seva defensa de la campanya de Boicot, Desinversió i Sancions (BDS). Entre les organitzacions prohibides per Israel es troba el cas de Jewish Voice for Peace, una organització jueva antisionista que s’oposa a la “intolerància i opressió antijueva, antimusulmana i antiárab”, que “busca la fi de l’ocupació israeliana de Cisjordània, la Franja de Gaza i Jerusalem est; la seguretat i l’autodeterminació per a israelians i palestins; una solució justa per als refugiats palestins basada en els principis establerts en la llei internacional; la fi de la violència contra els civils i pau i justícia per a tots els pobles d’Orient Mitjà”.
La campanya internacional de BDS es va iniciar l’any 2005 a partir de les demandes de la societat civil palestina i forma part d’una estratègia no violenta orientada a exigir a Israel el compliment del dret internacional i les resolucions aprovades per Nacions Unides que condemnen l’ocupació de Palestina.
El BDS reivindica la fi de l’ocupació de tot el territori ocupat palestí, el desmantellament del mur, el reconeixement dels drets fonamentals de la ciutadania àrab – palestina d’Israel, el dret de les persones refugiades palestines al retorn a les seves llars i la recuperació de les seves propietats, tal i com recull la resolució 194 de Nacions Unides.
