«Els Impulsor de la campanya demanen a l’Ajuntament de Barcelona substituir el nom del Coronel pratenc Jaume Santfeliu pel del antifeixista valencià Guillen Agulló.»
«El Consistori Barceloní continua sense dedicar un carrer a Guillem Agulló tot i aprovar-ho el 2018.»
Aquest cap de setmana passat s’han commemorat els 28 anys de l’assassinat del militant antifeixista Guillem Agulló, que va morir a mans d’un grup neonazi a la localitat castellonenca de Montanejos. Entre les iniciatives de recordatori destaca la que proposa dedicar un carrer del barri barceloní del Clot a Agulló, en concret, l’actual carrer Coronel Sanfeliu. La proposta recorda, a més, que l’ajuntament de Barcelona fa tres anys que va aprovar incloure Agulló al nomenclàtor, tot i que de moment, encara no ho ha fet.
La iniciativa, liderada per L’Anonima Casal Popular i Independentista del Clot-Camp de l’Arpa, pren forma a través de la campanya ‘Fem fora el coronel, volem el carrer Guillem Agulló’ i demana que es canviï el nom del carrer dedicat al militar en considerar que es tracta d’un “referent del colonialisme i imperialisme espanyol’.
El carrer en qüestió es troba al centre del Clot, a escassos metres del mercat i enllaça el carrer del Clot amb el parc del mateix nom. Segons el nomenclàtor barceloní, es tracta d’una via que anteriorment havia portat els noms d’Ebro i Méndez Núñez i que el 1927, és a dir, durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va prendre el nom del militar Jaume Sanfeliu i Codina (el Prat de Llobregat, 1839 – Barcelona, 1899).
De fet, l’ajuntament de Barcelona ja va decidir, el passat mandat però ja amb Ada Colau com a alcaldessa, dedicar un carrer al militant independentista assassinat per neonazis. La decisió es va prendre el 18 d’abril del 2018, és a dir, que aquest diumenge ja farà tres anys, però encara no s’ha efectuat tot i que recentment hi ha hagut canvis notables en el nomenclàtor. La iniciativa, presentada per la CUP, va comptar amb el suport de tots els grups representats a l’ajuntament en aquell moment: Barcelona en Comú, PDeCAT, Ciutadans, ERC, el PSC i la CUP, amb l’única excepció del Partit Popular.
Però, qui va ser el coronel Jaume Sanfeliu?
Segons els promotors de la campanya de canvi de nom, Sanfeliu va aconseguir un carrer a la capital catalana “en ‘honor’ al servei fet en les guerres colonials”. De fet, al mateix nomenclàtor de Barcelona s’especifica de forma errònia que va morir a la batalla dels Castillejos l’any 1860 mentre formava part dels voluntaris catalans del general Prim al Marroc, un fet incompatible amb el de morir a Barcelona 39 anys després.
En realitat, Sanfeliu no va combatre a l’Àfrica, però si en altres contrades de l’imperi colonial espanyol. Segons assenyala el blog Lannarie va servir a Cuba, formant part del batalló de caçadors d’Isabel II on va aconseguir ascendir fins el grau de tinent coronel, després de destacar-se amb diferents campanyes de repressió del moviment insurgent Cubà fins el seu retorn a Catalunya. On entre altres càrrecs, va ostentar els de Comandant de Tremp, subinspector de Catalunya, Governador interí a la Seu d’Urgell i cap de la Comandància de Reus.
Destinat a l’exèrcit de Filipines, va ser governador del cinquè districte de Mindanao. Al 1888 es va retirar, a viure a Sant Martí de Provençals, morint al 1899. A Barcelona en el carrer on va viure, l’antic carrer Méndez Núñez, al 16 d’agost de 1927 en plena dictadura li varen atorgar el seu nom, que es troba ubicat al districte de Sant Martí, al barri del Clot. Santfeliu també seria distingit amb el nomenament de fill emèrit i predilecte de Sant Martí de Provençals.
Com a homenatge, l’Ajuntament del Prat li dedicà també un carrer i, l’any 1976, una escultura monument, obra de l’artista Manuel Alvarez, situada a la cruïlla del carrer coronel Sanfeliu i l’Avinguda Verge de Montserrat.
