Els catalans commemoren cada 11 de setembre la seva festa nacional en record de la presa de la ciutat de Barcelona per les forces borbòniques franco-espanyoles el 1714, arran de la guerra de Successió, en què diferents potències europees van pugnar al segle XVIII per aconseguir l’hegemonia continental.
La Diada d’enguany se’ns presenta marcada, se’ns dubte, per l‘arremessa represiva desfermada per l’Estat Espanyol arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, i les reclamacions entorn de l’alliberment dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.
La Diada d’enguany se’ns presenta marcada, se’ns dubte, per l‘arremessa represiva desfermada per l’Estat Espanyol arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, i les reclamacions entorn de l’alliberment dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats.
Enmig d’aquest context, i del fort debat públic i batibull generat; diferents veus del moviment llibertari també s’han volgut fer presents per defensar el dret d’autodeterminació dels pobles. Seria el cas d’organitzacions com Embat o del sindicat CGT que han emès sengles comunicats. O el cas dels convocats del Bloc Antiautoritari de la manifestació de la tarda de l’11 per exemple,, entre els quals és troba entre altres, el col·lectiu pratenc Catarko.
En el cas d’Embat, aquesta organització de llibertària catalana sota el lema; “Poble sobirà, poble fort“, analitza la cojuntura actual “com una oportunitat per l’acumulació de forces” i constata que no hi ha rumb aparent per respondre al viratge represiu iniciat pel règim del 78, just quan la política espanyola ha fet “un fort viratge represiu i la repressió colpeja fort, i amb centenars de causes obertes”.
La independència per Embat “no és real quan es declara, sinó quan la sobirania ja és una realitat inqüestionable”, i aposta per la confrontació contra el règim vigent i l’organització formal del moviment popular. D’una banda, “participant i formalitzant les diferents propostes ja existents (CDR, sindicats laborals i d’habitatge, etc.) o fundant-ne de noves si no hi trobem més remei.
Amb motiu de la diada el sindicat CGT sota l’enunciat “Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió” també ha fet públic un manifest on reitera el seu compromís amb la defensa plena del dret a l’autodeterminació, en compliment dels seus acords congressuals. El sindicat posa de relleu “les dificultats i reptes que afrontem com a classe treballadora aquest 2019 a tots els nivells per a exercir aquesta plena autodeterminació”. I constat que “estem a les portes del canvi de cicle del processisme institucional, cap a una imatge més adaptada a la realitat actual i als interessos d’alguns partits polítics”, enmig d’uns paradigmes neoliberals es consoliden i s’estenen des de les administracions.
Davant tot aquest panorama, la CGT de Catalunya “fa una crida a l’organització de la classe treballadora per a fer-hi front, com a primer pas d’un procés d’ofensiva posterior” i anima “a seguir als carrers contra les polítiques de les oligarquies”, com van fer “el 3 d’octubre i tantes altres vegades”.
Per altra banda, el tradicional Bloc Antiautoritari de la manifestació de l’onze, convocat des de fa més d’una decada per diferents col·lectius llibertaris com Negres Tempestes o els pratencs Catarko entre altres, tornaran manifestar-se també aquest 11 de setembre a la tarda als carrers de Barcelona. Sota el lema “Davant el fracàs de l’urna, autogestió i lluita“. i fan una crida a constuir una confederació de pobles lliures dels Països Catalans. Trobant en l’autogestió un model polític i social que ens pot portar segons els convocants “a assolir totes les sobiranies, trencant amb les opressions que patim i encaminant-nos cap al nou món que portem en els nostres cors”.
De la mateixa manera que a Barcelona, a les ciutats de Lleida i Reus hi haurà també altres blocs llibertaris a les manifestacions previstes per l’onze de setembre al matí i a la tarda, respectivament, a ambdues poblacions.
