«Un any després de confirmar la nidificació del picot garser petit, es troba evidència de cria del picot garser gros a la mateixa pineda sense protecció».
«Aquesta descoberta posa de manifest la manca de seguiment i per tant, de gestió per part de les administracions d’aquest ecosistema de protecció prioritària per a la UE».
Actualment, el picot garser gros (Dendrocopos major), el picot més gran a casa nostra, i una au estrictament forestal, té una distribució a Catalunya relativament amplia i en expansió a Catalunya [1]. No es considera una espècie en perill. Al Delta del Llobregat, fins a la dècada dels 90, es considerava una espècie molt rara, amb comptades observacions (probablement relacionades amb moviments erràtics deguts a hiverns freds).
Però des de 2011 s’ha registrat regularment la seva presència a la pineda de la Pava (només a la tardor-hivern). El 2017, un grup de voluntaris que prospecta aquestes pinedes gavanenques (ornitòlegs de S.O.S. Delta del Llobregat i col·laboradors) van començar a detectar la seva presència també durant la primavera. Finalment, el 23 de maig es va localitzar un adult portant becada a una petita pollancreda i fent viatges constantment a la pineda adjacent per capturar l’aliment. També es va poder localitzar el niu i fotografiar al pollet trient el cap del forat d’un dels pollancres [2]. Una setmana després ells polls ja havien abandonat el niu.
Ciència ciutadana en pràctica: seguiment de la colonització i reproducció
Aquesta observació es considera el primer registre de nidificació (coneguda) d’aquesta espècie al Delta. Tanmateix, tenint en compte el caràcter molt discret d’aquesta espècie durant la reproducció i la manca de prospecció regular a tota la superfície d’aquesta pineda, no podem descartar que hagués començat a nidificar alguns anys enrere.
Aquesta bona notícia no ve sola; durant la feina de seguiment d’aquesta pineda es va poder constatar també la nidificació d’una parella de picot garser petit (Dendrocopos minor) a la mateixa pollancreda del picot garser gros, que confirma la cria de l’espècie detectada per primer cop el 2016 [3]; es va localitzar el niu (a uns 100 m del niu de picot garser gros) i es van veure els adults fent viatges constantment amb becada al niu; també es va poder fotografiar un adult alimentant a un jove fora del niu. Cal remarcar que la localització d’aquest niu es troba a una pollancreda diferent de la que va nidificar el 2016 (on s’ha constatat que no hi havia cap parella enguany) [4].
Un espai molt biodivers i paisatgísticament molt interessant, però sense protecció
Convé recordar que el sector de Gavà que acull aquestes pollancredes i alberedes no compta amb cap figura de protecció, encara que els estudis de DEPANA, impulsats per l’Ajuntament i realitzats al període 2012-14, han provat que la diversitat de la seva avifauna és totalment equiparable al de l’adjacent pineda de les Maioles, que està catalogada com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de la Xarxa Natura 2000. [5]. Això posa de manifest l’arbitrarietat per part de les administracions a l’hora de delimitar els espais que s’han de protegir al Delta del Llobregat.
L’ampliació i gestió dels espais naturals al delta del Llobregat: una assignatura suspesa
El desenvolupament territorial del Delta del Llobregat ha mostrat que la declaració d’espais protegits ha vingut marcada pels interessos urbanístics i no pas pels seus valors naturals. Entitats com DEPANA conservacionistes han demanat reiteradament l’ampliació dels espais naturals, en concret, la incorporació d’aquesta pineda a la XN2000, en compliment de les directives europees [6].
Aquest descobriment mostra com les persones a nivell individual o grups d’aficionats, de manera altruista, poden fer “ciència ciutadana”, aportant dades d’interès sobre la nostra biodiversitat, posant en valor espais emblemàtics i fins i tot afavorint la seva protecció.
Els autors, però, volen destacar que aquesta feina hauria de portar-se a terme per les administracions, que són garants de la conservació d’espais i espècies. La ciència ciutadana, com qualsevol voluntariat, és una eina per implicar a la població, però en cap cas és una excusa per no proveir dels mitjans necessaris per fer aquests estudis. És més, no es pot deixar a l’atzar (en aquest cas la coincidència d’un grup de naturalistes amateurs i professionals i molt vinculats al territori, en aquest espai natural) el seguiment de la biodiversitat, sinó que hauria d’existir una coordinació per part dels organismes competents.
En aquest sentit, destaquen, “al Delta del Llobregat només disposa d’un tècnic en fauna per les 950 Ha protegides”. Les zones circumdants, amb demostrats valors naturals, s’haurien de considerar -com a mínim, com a àrea d’influència, com tenen altres espais protegits.
Més info
[1] ESTRADA, J., PEDROCCHI, V., BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.). (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Barcelona.
[2] Dades de José Antonio García Moreno i Xavier Santaeufemia.
[3] El picot garser petit, nova espècie per al Delta del Llobregat
[4] Dades de Raúl Bastida
[5] Estudi dels ocells hivernants de la plana de Gavà
[6] El Parlament vota contra l’ampliació de les zones protegides del Delta del Llobregat
La foto del niu de picot garser gros amb poll és cortesia de Xavier Santaeufemia. La del picot garser petit cebant és cortesia de Carlos Santaeufemia.
