«El tribunal de la secció 21 de l’Audiència de Barcelona impedeix al pare i a la mare del jove assassinat en L’Hospitalet en 1992 assistir a la vista definitiva sobre la reobertura del cas».
«El cas de Pedro Álvarez és un cas polèmic, tot apunta a l’autoria d’un Policia. L’any 2005 el consistori pratenc va negar-se a debatre-ho al Ple ignorant deliberadament la presentació d’una instancia ciutadana per intervenir-hi en cerca d’una declaració institucional de suport».
x Oriol Solé Altemira | Diario.es
El pare i la mare de Pedro Álvarez, el jove assassinat en 1992 en L’Hospitalet presumptament per un policia nacional, han viscut aquest divendres una de les últimes oportunitats per a trobar justícia. L’Audiència de Barcelona ha revisat en una vista la negativa del jutge instructor de reobrir el cas. Si els magistrats consideren que el delicte està prescrit, tal com sosté la Fiscalia, el crim quedarà impune, i la protecció de les víctimes per part del sistema es veurà almenys qüestionada.
En un altre capítol de la lluita que mantenen des de fa gairebé 30 anys, Juanjo Álvarez i Carmen Peso han acudit aquest divendres al Palau de Justícia. Volien acudir com a públic a la vista que la secció 21 de l’Audiència de Barcelona ha celebrat per a decidir si reobre el cas o manté el seu arxiu, però el tribunal presidit per la magistrada María Isabel Delgado, en contra del criteri habitual d’altres seccions, els ha impedit l’entrada a la sala, igual que a la premsa. Desenes de persones han fet costat als pares de Pedro des del carrer.
Segons fonts presents en la vista, l’advocat de la família, Benet Salellas, ha demanat al tribunal reobrir el cas per a garantir la protecció de les víctimes, això és, que Juanjo Álvarez i Carmen Peso puguin almenys saber que el sistema ha investigat l’assassinat del seu fill i intentat trobar al culpable.
Fins avui la resposta que han rebut els pares de la víctima ha estat més aviat desoladora, tant del sistema judicial com dels polítics. Pedro Álvarez va ser assassinat d’un tret al cap disparat pel conductor d’un cotxe que va estar a punt d’atropellar-li a ell i a la seva núvia la nit del 15 de desembre de 1992 a L’Hospitalet de Llobregat. Després es va donar a la fugida en la seva Opel Vectra blanc.
El principal sospitós del cas va ser un agent de la Policia Nacional de Barcelona, J.M.S. Va ser detingut com el presumpte autor dels fets i va romandre a la presó provisional una setmana, però la falta de proves concloents van portar a la seva posada en llibertat i al posterior arxivament de la causa.
No obstant això, els jutges van permetre investigar el cas al mateix cos policial al qual pertanyia el principal sospitós, al qual ni tan sols se li van practicar proves per a determinar si tenia restes de pólvora a la roba malgrat que la seva arma va ser requisada. L’escena del crim tampoc va ser preservada. La inspecció ocular de l’encreuament on Pedro va ser assassinat va durar a penes mitja hora.
.
Més de 30 anys després, la Policia Nacional, a requeriment del jutge de L’Hospitalet –que no obstant això va decidir que el cas estava prescrit i va mantenir el seu arxiu– ha emès un informe, al qual ha tingut accés eldiario.es, en el qual assegura que cap dels avanços tecnològics permetria trobar “resultats diferents” als obtinguts en 1992, la qual cosa ha generat estupefacció entre la família de Pedro i el seu defensa.
La conclusió de la Policia Nacional ha reafirmat a la família en una petició que manté des de fa dècades i que Salellas ha reiterat aquest divendres en la vista: que sigui un cos diferent al del principal sospitós l’encarregat d’investigar el crim. A criteri de la defensa la unitat central d’homicidis dels Mossos d’Esquadra, que en els últims anys ha resolt casos que semblaven dirigits a acabar sense culpables i treballa amb tecnologia punta, hauria de fer-se càrrec de les perquisicions.
Al marge de les manques de la recerca que es podrien esmenar si el cas es reobre, el principal debat jurídic consisteix en si el delicte ha prescrit. Així ho creuen la Fiscalia i el jutge instructor, que interpreten que no són vàlides a l’efecte de prescripció les perquisicions fallides que la Guàrdia Civil va efectuar entre 1997 i 2000 sobre un altre potencial sospitós, per la qual cosa el delicte va prescriure en 2015.
Per contra, la família considera que per a protegir a les víctimes i garantir una correcta recerca del cas la prescripció comença a comptar a partir de l’última diligència de l’any 2000 i que en qualsevol cas el debat sobre la prescripció ha de tenir-se en un eventual judici, no durant la fase de recerca. El termini per tant venceria aquest mes de setembre, encara que la suspensió de terminis provocada per l’estat d’alarma l’ha allargat fins a novembre. Sigui com sigui, és l’última oportunitat de la família de Pedro Álvarez per a trobar justícia.