«Els efectes de la llevantada posen de relleu un problema estructural agreujat pel canvi climàtic. El manteniment de la línia de costa pateix una regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, i ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra. La gran pregunta però; es si serà o no sostenible gaire temps més».
La platja del Prat i tot el litoral del delta han patit a causa de la tempesta Gloria les afectacions més importants “dels últims 20 o 30 anys”. Així ho ha afirmat aquest dimecres el cap del servei de Platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Dani Palacios, que ha indicat que l’onatge ha arribat als passeigs marítims de pràcticament tots els municipis d’aquesta àrea.
Segons les primeres valoracions, els danys superaran els 250.000 euros només en equipaments i mobiliari de les platges, sense tenir en compte, per tant, la restitució de la sorra o els desperfectes en instal·lacions elèctriques o als passeigs marítims entre les zones de Castelldefels al baix Llobregat i Montgat al Maresme.
“Les platges ja no seran les mateixes”
Les platges ja no seran les mateixes després del temporal. Palacios ha advertit que ja es trobaven, abans del Gloria, “bastant dèbils” pel dèficit estructural de sorra que pateixen i ha constatat que les afectacions són cada vegada “més grans” davant de temporals també cada vegada més forts. Al nord del Prat, a Can Camins, s’ha perdut molta sorra i tota la pedra de les esculleres ha quedat a la vista.
Palacios ha assenyalat que és necessari un pla urgent entre administracions davant de la regressió de les platges. El cap del servei de l’AMB ha explicat que, després dels temporals, la platja recupera només una part de la sorra que ha perdut de forma natural. “Hi ha un dèficit estructural de sorra, que no arriba al mar perquè hi ha embassaments, el terreny està urbanitzat i tenim ports de tot tipus. Tot això fa que les platges no es puguin recuperar. La natura no té capacitat per regenerar-se perquè no li deixem fer-ho“, ha lamentat. A més, les platges ja havien patit els efectes de temporals fa poc, com els del 5 i el 20 de desembre, i aquesta acumulació fa que “cada vegada estiguin més delicades” davant del proper. Segons un estudi que va presentar l’AMB el desembre passat, el litoral metropolità ha perdut en cinc anys prop de 500.000 m3 de sorra en volum. L’AMB i els ajuntaments metropolitans van reclamar ja aleshores solucions estables per evitar aquesta regressió. Després del Gloria, encara hi haurà menys platja.
La regressió del litoral deltaic un problema estructural
Les declaracions de Palacios nomès fan però que treure a la llum pública un problema estructural, el manteniment de la línia de costa pateix una regressió constant, generada com a conseqüència de l’ampliació del port i la construcció de l’escullera de la ZAL, i ha obligat a què el Port hagi de fer una aportació anual de 100.000 m3 de sorra, un peatge de per vida insostenible i que caldrà veure si s’acomplirà indefinidament en un futur. De fet, en la manca d’aquesta aportació ja ha donat problemes en diverses ocasions al llarg dels anys.
És sostenible?
El Pla Delta i l’ampliació del Port de Barcelona ha alterat tota la dinàmica marina, evitant que arribin sediments del nord-est arrossegats per les corrents. Aquest efecte, combinat amb les preses i les captacions al Riu Llobregat, que ja no aporta sediments al Delta, està provocant una regressió de la línia de costa que només s’està combatent amb els ja citats abocament anual de milions de metres cúbics de sorres o la construcció de dics submarins per frenar l’erosió, que tenen altres impactes ambientals secundaris. Els antics búnquers del Prat han estat un bon testimoni d’aquesta regressió constant del litoral.
Per últim, el canvi climàtic, cada vegada més accelerat, afectarà a les zones litorals planes abans que a cap altre punt a la Península. Segons consta a l’informe de l’Oficina espanyola contra el canvi climàtic, els deltes del Llobregat i l’Ebre són els més amenaçats per la pujada del nivell del mar i la resta d’afectacions climàtiques i ambientals. En el cas del Llobregat, la pujada del mar, acompanyada de l’alteració del riu, del desviament de les corrents marines que aporten sediments, la urbanització i construcció d’infraestructures i la compactació natural dels terrenys sedimentaris que formen el delta, configuren un panorama on la mateixa existència del Delta està amenaçada.
