«Tal dia com avui, el 29 de juny, El Prat de Llobregat celebrà tradicionalment la seva Festa Major d’estiu coincidint amb el santoral dels dos copatrons del municipi».
Ahir la parròquia de Sant Pere i Sant Pau per un dia va recuperar en part la primigènia Festa Major d’estiu del Prat coincidint amb el santoral un dia després dels dos copatrons del municipi, amb la celebració d’un activitat a la qual han participat un bon nombre d’entitats pratenques de cultura popular i tradicional. Amb l’estrena destacada de la nova Colla Trabucaire del Prat.
Al Prat no vivim una celebració popular de la Festa Major d’estiu des de l’any 2015, coincidint amb la celebració de la segona edició de l’anomenada ‘Festa de la sega i el batre’, organitzada des d’una vuitena d’entitats; que anaven des de la Comissió de Festes Majors Populars i Alternatives, fins a caus i esplais com el Sant Pere i sant Pau, Anton Vila o el Conxita Busquets, passant per entitats de cultura popular com els Diables o la Colla Castellera, o d’altres com la Cooperativa de Consum Cals Karxofa o l’Assemblea de Joves del Prat (AJP).
Els plats forts d’aquella citada Festa Major d’estiu van ser el seguici d’un pi de prop de 132 metres que va ser plantat al bell mig del Fondo d’en Peixo, la grimpada del pi, un concert o especialment el bateig de la llavors acabada de néixer Colla Castellera, entre moltes altres activitats programades al llarg de tres dies.
Tot i les declaracions d’intencions dels organitzadors per recuperar i consolidar la Festa Major d’estiu local, els organitzadors finalment van desistir d’organitzar-ne cap altre edició, entre altres raons pel dèficit econòmic assolit, inassumible per un esdeveniment organitza’t de manera autogestionada i al marge de subvencions institucionals.
Torna una festa major d’estiu marcada pel seu precedent polèmic
A diferència de l’exitosa diada d’ahir, i que ja ha expressa’t la seva intenció de projectar-se en el futur. Aquell primer intent de recuperació de la Festa Major d’estiu va començar amb mal peu i un context institucional hostil.
Durant els preparatius de la primera edició els organitzadors de la Festa de la Sega i el Batre denunciaven la falta de col·laboració de les autoritats municipals, expressada amb nombroses través, com per exemple la denegació d’espais públics per desenvolupar les activitats. Través que a la postre van obligar a modificar la programació prevista inicialment.
Cal mencionar, en aquest punt, que aquelles festes no restaven estaven exemptes d’una important càrrega satírica i reivindicativa. Sense anar més lluny un dels actes programats durant la primera edició incloïa la dissolució simbòlica de l’ajuntament i el nomenament l’alcalde de Festes. Amb un format similar i que ens recorda al carnestoltes. Una càrrega satírica política que segons denunciaven des de la Comissió de Festes de la Sega i el Batre no va caure gaire bé dins el consistori.
Dues Festes Majors
Per cercar les arrels de les dues festes majors del Prat cal retrocedir al naixement mateix de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, l’any 1544, en un context amb que les les festivitats profanes i civils s’anaven fixant i regulant en el calendari íntimament relacionades amb les religioses. En un inici la festivitat local coincidia amb Sant Pere i Sant Pau, just quan es desenvolupaven les tasques de la sega i el batre en el treball agrari.
Poc després de la creació de la parròquia, l’any 1560, els prohoms i el rector de la població del Prat acordaren la protecció de Sant Cosme i Sant Damià, “Sants Metges”, per tal de superar les moltes malalties que es patien, especialment el paludisme i la malària.
Instituïda la festa votiva en honor de Sant Cosme i Sant Damià, la parròquia del Prat, els patrons del qual eren Sant Pere i Sant Pau, va prendre per cop-patrons els “Sants Metges”. Per tant la Festa Major, se celebrava per partida doble; una en honor dels Sants Patrons, coincidint amb les tasques de la sega i el batre, el 29 de juny i una altre en honor als Sants co-patrons (Cosme i Damià), el 27 de setembre.
Segons relatava pare Andreu de Palma, a causa de coincidir la festivitat de Sant Pere i Sant Pau amb l’època de major treball agrari (la sega i el batre), a mitjan del segle XIX anà prenent relleu festiu la dels Sants Metges que gradualment va desplaçar la festivitat de principis d’estiu.
El significat popular de les Festes Majors
Segons opinió estesa entre la pagesia dels pobles mediterranis, ja des de molt antic, durant el període de les messes a les veremes, la terra reposa del treball incessant de tot l’any. L’extensió d’aquest temps és imprecisa; hi ha qui el cenyeix al temps comprès entre la segona quinzena d’agost a la primera setmana de setembre, però la duració d’aquest període de relatiu descans es troba estretament relacionada amb variables segons els indrets.
Així, trobem que al Prat de Llobregat, les feines agràries s’allargaven fins a ben entrat l’estiu i la verema no es produïa fins a l’octubre, per la qual cosa, aquest període de descans a què ens hem referit anteriorment es present al Prat cap a finals de setembre.
Aquests moments de descans convidaven als vilatans a gaudir i festejar el goig de les collites i es lliuraven homes i dones a celebrar festes que eren qualificades de majors per raó del paper cabdal que ocupaven en la seva concepció de al societat i el treball, una societat que era bàsicament rural i on la indústria, i ja no dir el sector serveis, no hi tenien gaire pes.
