Aena i Vueling han posat en marxa a l’aeroport del Prat una prova pilot d’embarcament i facturació d’equipatge a través del reconeixement facial.
Els equips de sistemes biomètrics s’han ubicat a la zona de facturació, al filtre d’accés de seguretat i a la porta d’embarcament. Segons ha informat Aena, la validació del DNI o el passaport es fa una sola vegada durant la prova pilot, de moment però, Aena dona l’opció als passatgers de donar prèviament el seu consentiment i també hi ha l’opció d’identificar-se presencialment en els dos punts que s’han instal·lat davant la porta B35 i a la zona d’autofacturació de Vueling.
Com a contrapartida, Aena oferirà als passatgers fer tot el recorregut fins a l’avió sense necessitat de mostrar la documentació d’identificació. La prova pilot s’ha endegat per la ruta Barcelona-Màlaga.
Segons destaca Aena, aquest sistema de reconeixement facial “és la primera vegada que es realitza a Europa, integrant en un sol procés totes les passes que ha de dur a terme un passatger a un aeroport, incloent com a novetat la facturació de la maleta”.
Aena assenyala que és “l’única propietària de la base de dades biomètrica i, per tant, responsable de la seva gestió”. Afegeix que “la informació obtinguda es tracta d’acord amb el Reglament General de Protecció de Dades”. Al projecte de reconeixement facial també hi ha participat el grup d’empreses tecnològiques format per Easier, IDEMIA, Indra, Materna-ips i Mobbeel.
La Xina pionera en la instalació de càmeres de reconeixement facial amb l’excusa de controlar la pandèmia de Covid
L’octubre de 2020 l’Ajuntament de Barcelona va anul·lar la licitació de tretze càmeres d’alta resolució del sistema Secur Cities. El plec de prescripcions tècniques feia referències explícites a diversos models de càmeres i a un software avançat de reconeixement facial de la marca Avigilon-Motorola, i va estar precisament aquesta circumstància la que ha desencadenar es desestimés finalment la licitació –a la qual s’havien presentat nou empreses instal·ladores–.
La documentació oficial de la licitació revelava que l’objectiu del pla de seguretat era la instal·lació a la vía pública de càmeres d’intel·ligència artificial integrades en un sistema d’emmagatzematge i anàlisi d’imatges. L’empresa tecnològica mencionada va ser adquirida fa dos anys per Motorola i va ser denunciada per les Nacions Unides (ONU) per col·laborar, precisament mitjançant la videovigilància, en la vulneració dels drets humans a Palestina.
El servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona va voler minimitzar les raons que van portar a l’anul·lació de la licitació i no va parlar de cap “error” sinó d’una “modificació administrativa”.
De les torres bessones al coronavirus
La pandèmia de la COVID-19 es llegeix com una enorme oportunitat per qui vol implementar més tècniques de control social o engreixar els beneficis del sector de la intel·ligència artificial. Tal com va passar amb el “tot s’hi val” de la guerra contra el terrorisme després de l’atemptat contra les torres bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001, alguns governs i empreses volen aprofitar l’actual conjuntura per desplegar la tecnologia del reconeixement facial a escala planetària, justificant-ho per raons sanitàries de força major. Un exemple de la implementació d’aquesta mena de càmeres, amb l’excusa de controlar la pandèmia el tenim a Xina.
Empreses capdavanteres del sector com Herta Security ja ofereixen productes específics de reconeixement facial als governs europeus per calcular la densitat de persones en un espai públic o per identificar persones malgrat que duguin mascareta. La pandèmia s’ha convertit en la gallina dels ous d’or del sector.
En tots aquests casos no hi ha cap informació de com es gestionarà la informació emmagatzemada, qui hi tindrà accés i quan es destruirà de la base de dades. A la tristament famosa ciutat de Minneapolis –on George Floyd va morir escanyat per un policia– ha esclatat un dels primers casos d’ús fraudulent de les dades que havien de servir per controlar l’expansió del coronavirus. John Harringon, comissionat de seguretat pública de Minnesota, ha reconegut haver utilitzat les dades proporcionades a través de l’aplicació anti-COVID per saber com es movien i d’on provenien les manifestants antiracistes del Black Lives Matter.
Informació relacionada:
Reconeixement facial: de desblocar el mòbil a la vigilància en massa dels ciutadans
