xEl Periódico.
Darrere d’una denúncia per calúmnies, injúries, amenaces, coaccions, manifestació il·lícita, desordre públic i delictes contra les institucions de l’Estat arran d’un escrache davant la vivenda d’un regidor i diputat del PP, hi ha una dona menuda, afectuosa i guerrera que està a l’atur i malviu amb dos fills menors al seu càrrec en una casa de Torrelles de Foix (Alt Penedès) subhastada pel banc.
-M’ha passat pel cap portar un guardaespatlles a l’entrevista.
-Pensava que es trobaria amb una tiarra, ¿veritat? Doncs ja veu que no.
-¿Què va passar el 16 de març del 2012?
Se’n diria que va ser el primer escrache que vaig fer amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Aquell dia jo estava malament. Pensava en els meus fills i en les dues vegades que he estat a punt de tirar-me per un barranc. Veia aquell home rere les cortines de la seva finestra i… ¡em sentia tan impotent!
-L’home és Antonio Gallego, regidor del PP al Prat i diputat al Congrés.
-Mira si som tontos que només que t’escoltin i et diguin que intentaran fer alguna cosa ja sents una mica de consol i la ràbia cedeix. Però ell no va voler escoltar-nos. Va dir que érem una colla de perdonavides. ¿Jo en sóc un, amb 1,50 metres?
-Gallego escriu a la seva web: «Sé de primera mà que hi ha moltes famílies que s’ho estan passant malament. Qualsevol polític mínimament sensat ha d’utilitzar tot el seu esforç i dedicació a resoldre les conseqüències d’aquesta situació». ¿Li han trucat ell o el seu entorn per parlar del que va passar i saber d’on surt tanta ràbia?
-No. Si ho hagués fet me l’hauria endut a prendre un cafè (pagant ell, que guanya més) i li hauria explicat la realitat de milers de persones. ¿No han de vetllar potser els polítics pel bé del poble?
-No ho veuen igual ni ell ni la fiscalia, que l’han denunciat per la via penal.
-No el vaig amenaçar de matar-lo, ni li vaig forçar la porta. Vaig dir paraulotes perquè estava sufocada. Això no és un partit de futbol, ¡és la meva vida i la dels meus fills!
-Li va dir “cucachara”.
-¿I em ficaran a la presó per dir “cucaracha” a algú? Estem esperant que el jutge digui si admet o no la denúncia, però si em fiquen a la presó, que no ho crec, em convertiran en una màrtir.
-¿L’hi ha explicat als seus fills?
-«Si aquest home et fica a la presó, aniré a casa seva i li diré escarabat amb un megàfon», va dir el meu fill. «¿Per què?», li vaig preguntar. «Perquè em posin amb tu a la presó». Que et digui això una criatura d’11 anys que està amb psicòlegs i pastilles…
-Ha sobreviscut a tres desnonaments.
-La meva exparella i jo érem autònoms. Jo tenia dues carnisseries. Ens vam quedar a l’atur i vam pidolar durant dos anys. ¡No podré pagar mai la generositat dels meus veïns! Vam demanar que ens reduïssin la quota de 500 euros de la hipoteca, però l’octubre del 2011 va arribar el primer desnonament. Aquest el vaig aturar jo sola gràcies a un escrit a llapis que vaig presentar al jutjat a última hora, suplicant que em donessin més temps.
-En els següents dos desnonaments ja va comptar amb l’ajuda de la PAH.
-Ja no podia més i estava disposada a entregar les claus, però em van rescatar dos companys de la PAH de Vilafranca del Penedès. Em van portar a la reunió d’afectats dels divendres a Barcelona i veient com s’ajudaven i com lluitava tota aquella gent vaig decidir plantar-me i no entregar les claus. «Així comencem, donant el poder a la gent», em va dir l’advocada. Ara sóc jo la que intenta ajudar i animar els nous que arriben, però, encara que puguis semblar forta, la processó va per dins. No l’hi desitjo ni a Gallego.
