x La Directa
Mamadou va ingressar al CIE Zona Franca el passat 26 de març, després de ser detingut per trobar-se en situació administrativa irregular. Des de l’inici del seu internament, Mamadou, d’origen senegalés, va manifestar al personal mèdic del CIE que no es trobava bé, que tenia tos i dolors al pit. El metge, tant en el primer reconeixement mèdic, com després de les nombroses queixes i demandes de Mamadou, li va receptar analgèsics i antiimflamatoris, amb l’argument de que només es tractava de tos o un refredat. En total van ser quinze peticions mèdiques i dues advertències per part del propi Mamadou de que podia estar patint la tuberculosi.
Va ser el 2 de maig, un mes i una setmana després del seu internament, quan, trobant-se amb febre i tossint sang, el personal mèdic del CIE va decidir derivar-lo a l’hospital per a que li fessin les proves oportunes de la tuberculosi. Les proves van donar positiu, i Mamadou va romandre ingressat una setmana a l’hospital.
Paral·lelament al cas del Mamadou, diversos interns del CIE van demanar a la direcció, que se’ls hi fessin les proves oportunes també a ells, perquè sospitaven que, pel fet de ser companys de cel·la o haver compartit una cigarreta o un cafè, podien haver estat contagiats. Després d’haver estat testimonis del tipus d’atenció mèdica que havia rebut el Mamadou, tres persones internes van decidir començar una vaga de fam com a mesura de pressió a la direcció del CIE per a que en aquest cas, l’atenció fos l’adient.
Vaga de fam en protesta
En aquest tipus de malalties infeccioses, és obligatòria l’activació d’un protocol que garanteixi que una institució pública, en aquest cas l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), se’n faci càrrec. Amb el Mamadou, malgrat les queixes i advertències del propi intern sobre la possibilitat de tractar-se d’aquesta malaltia, no es va activar.
Per la seva banda, els altres tres interns que presentaven símptomes o sospitaven que podien haver estat infectats, no volien rebre la mateixa desatenció mèdica. A les poques hores de l’inici de la vaga de fam, el propi director del CIE els hi va prometre una atenció mèdica adequada i imminent, al cap de dos dies. Finalment, l’ASPB no es va presentar al CIE fins una setmana després. Els resultats de les proves que se’ls hi va fer, que es van saber el passat 12 de maig, van donar positiu en els tres casos. Actualment, s’estant fent més proves a més interns del mateix CIE per detectar possibles cassos de contagi.
Negligència mèdica i mala praxi
Segons fonts mèdiques consultades per la Directa, quan una persona pateix tos durant més d’una setmana és necessari fer-li les proves de la tuberculosi, ja que es tracta d’un símptoma típic d’aquesta malaltia infecciosa. Per altra banda, en circumstàncies de reclusió i privació de llibertat, el propi context provoca generalment estrès i ansietat, que fa baixar les defenses i afavoreix la manifestació i desenvolupament de la malaltia.
Això es suma al fet que, segons han denunciat interns del CIE i organitzacions de defensa dels drets de les persones migrants, les condicions de vida que s’hi donen són, en molts casos, pèssimes. La baixa qualitat i l’escassa quantitat del menjar, l’amuntegament a les cel·les i el fet que els interns hagin de fer les seves necessitats a dins de les cel·les en bosses de plàstic –a dins no hi ha lavabos i els policies no els hi permeten la sortida a les nits– són circumstàncies que també podrien haver afavorit el ràpid desenvolupament de la malaltia i la seva ràpida propagació a la resta d’internes. Segons les mateixes fonts mèdiques consultades, dins d’aquest context, es tractaria d’un clar cas de negligència i mala praxi per part del personal mèdic i de la pròpia direcció del CIE, com a màxima responsable del compliment dels drets dels interns. De fet, segons les fonts mèdiques, aquesta negligència podria haver posar en perill la pròpia vida de Mamadou.
Queixa al jutjat del control del CIE
La Campanya Tanquem els CIE, que ha denunciat públicament aquests fets, ha presentat també una queixa al jutge de control del CIE, exigint una investigació rigorosa dels fets, per saber si l’atenció mèdica, tant en la primera revisió d’entrada, com a les diferents consultes i peticions per part de Mamadou i dels altres tres interns. Aquesta mateixa queixa la volen fer extensible al Defensor del Pueblo i al Síndic de Greuges. D’altra banda també s’ha sol·licitat la paralització immediata dels processos d’expulsió de les persones malaltes per a que puguin rebre el tractament mèdic adequat.
A dia d’avui, segons membres de Tanquem els CIE, Mamadou i un altre dels companys malalts han estat posats en llibertat per rebre tractament mèdic, encara que els seus processos d’expulsió continuen oberts. Els altres dos interns que van donar positiu continuen privats de llibertat.