«Dimecres va tenir lloc el centenari del naixement de Nelson Mandela. Al nostre municipi un dels ponts què creua el riu Llobregat duú el seu nom en homenatge a la seva figura».
Conegut per la seva llarga reclusió i haver rebut el Nobel de la Pau l’any 1993 (conjuntament amb Frederik De Klerk), per no deformar el seu llegat creiem interesant fer alguns apunts, d’alguns dels aspectes més desconeguts de la seva biogràfia.
Nelson Mandela va fundar i dirigir la facció armada del Congrés Nacional Africà (ANC), Umkhonto We Sizwe (la Llança de la Nació), que actuava en comú amb el Partit Comunista de Sud-àfrica (SACP) per descavalcar el règim d’apartheid racial a Sud-Àfrica.
Es creà a recer de la Massacre de Sharpeville duta a terme per la policia sud-africana (març 1960). Malgrat que Albert Lutuli, president de l’ANC, era reticent a recórrer a lluita armada, va acabar donant el seu vistiplau i confiant el seu comandament a Mandela i Joe Slovo del SACP.
Umkhonto We Sizwe (MK) va dur a terme el seu primer atac el 16 de desembre de 1961, coincidiint amb el Dia de l’Aliança (festa nacional dels Afrikaners) en referència a la batalla de Blood River lliurada el 1838 quan un grup de pioners boers es va enfrontar als zulus. D’aleshores ençà el govern sud-africà considerà el MK com una organització terrorista. Mandela recaptà també fons a l’estranger per l’organització i organitzà la formació paramilitar del grup. Finalment, el 5 agost 1962, després de 17 mesos de clandestinitat, Mandela fou detingut.
Un altre dels aspectes més desconeguts de la biografia de Mandela és potser que aquest en el moment de la seva detenció compaginava la seva militància a l’MK i l’ANC, amb la pertenencia al SACP, partit del que va arribar a ser membre del Comitè Central.
En el procés de Rivonia (9 octubre 1963) fou consdierat culpable de sedició i condemnat a cadena perpètua juntament amb altres companys seus. Mandela va passar 18 dels seus 27 anys de captiveri a l’illa-presó de Robben Island.
Seria alliberat l’11 de febrer de 1990. Posteriorment ocupà la presidència del país fins que el juny de 1999 abandonà la política activa. El seu lloc l’ocupà Thabo Mbeki.
Es dóna el singular cas que fins a una data tan tardana com l’any 2008, el Congrés dels EUA no va aprovar la mesura de treure al ex president sud-africà Nelson Mandela de la seva llista de presumptes terroristes. Molt després fins i tot d’haver rebut el Premi Nobel de la Pau.
