«Les delimitacions entre les grans ciutats dels països desenvolupats i les zones agrícoles que les envolten -l’Agricultura Periurbana (AP)- s’estan diluint per la intensa urbanització del sòl. Investigadors del Departament de Geografia de la UAB han estudiat els efectes d’aquest fenomen en els terrenys agrícoles de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Entre les cinc tipologies d’AP que han identificat, el Parc agrari del Baix Llobregat hauria de ser l’àrea principal a protegir. Els investigadors també proposen la creació d’una xarxa ecològica que integri els cinc tipus de terrenys per conservar els paisatges tradicionals i la seva biodiversitat».
x Pere Serra Ruíz | UAB Divulga
Aproximadament en els darrers 50 anys, a causa dels intensos processos d’urbanització, en molts casos en forma discontinua i dispersa, la tradicional i clara divisió entre el sòl urbà i el rural ha perdut el sentit donant lloc a paisatges fragmentats i zones de transició entre la ciutat i el camp amb una barreja heterogènia d’usos del sòl, incloent l’agrícola. L’aparició de noves funcions en l’agricultura periurbana (AP) és el resultat típic de les esmentades transformacions. En conseqüència, l’AP és un tipus d’activitat agrícola productiva d’interès per a la planificació urbana a causa de les seves funcions econòmiques, ambientals i socials. Malgrat aquest fet, encara existeix una manca de dades que fan necessàries anàlisis comparatives que relacionin les dinàmiques agrícoles amb les modificacions del paisatge perifèric en diferents contextos socioeconòmics.
Així, doncs, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a l’anàlisi de l’AP en països desenvolupats proposant una aproximació quantitativa per descriure els tipus d’activitats agrícoles i la seva estructura paisatgística. L’àrea d’estudi correspon a l’extingida Entitat Metropolitana del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que incloïa 33 municipis al voltant de la ciutat de Barcelona i cobria una àrea de 587 km2 amb una població de 3.2 milions. La metodologia pot contribuir al disseny més efectiu de mesures per a la conservació de les activitats agrícoles relacionada amb la contenció urbana i les estratègies de desenvolupament sostenible.
Després d’una breu anàlisi històrica de l’AP en l’àrea d’estudi, l’aproximació quantitativa realitzada per l’UAB ha consistit en tres processos: i) Una anàlisi estadística multivariant a escala municipal tot combinant dades de múltiples fonts les quals varen permetre la recerca de les dinàmiques de l’AP (entre 1960 i 2010) segons les estadístiques oficials emprant, per exemple, dades de població o el nombre d’explotacions agrícoles. ii) Una anàlisi quantitativa de la composició i estructura del paisatge basada en diverses mètriques espacials dels usos del sòl, amb l’objectiu de verificar els canvis i la possible fragmentació resultant dels antics sòls rurals. iii) La caracterització de les tipologies agrícoles homogènies d’acord amb els següents indicadors: perfil socio-demogràfic dels agricultors, la viabilitat econòmica, les funcions socio-ambientals i la preservació paisatgística.
Les cinc tipologies d’AP identificades (el parc agrari del Baix Llobregat, l’activitat agrícola en àrees forestals, el monocultiu de cereals, l’activitat agrícola en àrees protegides i l’horta marginal) són les romanents històriques que mantenen un significatiu patrimoni social, cultural i ambiental, requerint, per tant, protecció. D’acord amb l’anàlisi territorial final del estudi de la UAB, el parc agrari del Baix Llobregat hauria de ser l’àrea principal a protegir, donats els seus elevats valors socio-econòmics, ambientals i paisatgístics. La resta de tipologies d’AP poden ser també importants per mantenir la biodiversitat i els paisatges tradicionals, per actuar com a corredors ecològics i, finalment, per mantenir activitats socials i de lleure, entre altres funcions. D’aquí que la millora de la seva preservació és primordial a l’hora d’evitar més expansió urbana i la total desaparició de l’agricultura a l’àrea d’estudi. La recerca, en conseqüència, reforça la idea de crear una xarxa ecològica policèntrica funcional de totes les tipologies d’AP integrades amb la vegetació natural.
La figura mostra algunes localitzacions de les cinc tipologies d’AP i la xarxa ecològica policèntrica funcional proposada finalment.
