Joan Canela i Barrull | Mèdia.cat
1. No comptar amb migrants com a fonts
Un 83% de les informacions analitzades no inclouen veus de persones migrants. Un percentatge que, a més, s’ha reduït un 2% respecte a l’any anterior.
2. Fer servir imatges sensacionalistes
Un 20% de les imatges que acompanyen notícies sobre migracions es consideren inadequades. D’aquestes, més de la meitat tenen un caràcter marcadament sensacionalista i fins a un 35% vulneren els drets de la infància.
3. Evitar el terme “persona”
A la meitat de les notícies analitzades no s’utilitza aquesta paraula. Una pràctica que es justifica per l’economia del llenguatge, però que contribueix a la deshumanització dels migrants. Respecte als anys anteriors, el 2021 es redueix l’ús de la paraula “il·legal”.
4. Llenguatge militarista: “allaus” i “assalts”
En una de cada cinc notícies s’utilitza un llenguatge hiperbòlic, militaritzat o alarmista. Per exemple, l’ús d’expressions com “allau” —que genera la sensació de caiguda d’un objecte que et pot esclafar— o “assalt” —com si es parlés de fortaleses assetjades.
5. Subratllar la nacionalitat quan no cal
Un terç dels titulars analitzats a l’informe són sensacionalistes. A més, en un 10% s’específica de manera injustificada la nacionalitat de les persones que hi apareixen.
6. Els migrants, només fluxos
Més d’un 43% de les notícies sobre migracions se centren en els fluxos de persones a les fronteres o en la política migratòria. Per contra, les històries de vida, les informacions de gènere o LGTBI amb prou feines sumen un 7%.
7. La infància, la pitjor tractada
Més de la meitat de les notícies analitzades es refereixen als nens migrants com a “MENA”, un 14% són criminalitzadores i en un 44% hi falta context.
