Tal dia com avui, un 8 de setembre de l’any 1901, obria al Carrer Bailèn de Barcelona la primera Escola Moderna fundada pel pedagog llibertari català Francesc Ferrer i Guàrdia. L’èxit de l’Escola Moderna es va veure corroborat en multiplicar-se els centres per tot l’Estat.
L’ideal d’ensenyament promulgat pel Ferrer i Guàrdia, s’assenta, amb la raó com a guia per arribar a un coneixement alliberador: del lliurepensament, el positivisme, l’educació integral i el laïcisme, alliberant-se dels atàvics plantejaments dogmàtics de l’època, que promulgaven una educació autoritària, on les idees giraven al voltant de prejudicis i concepcions religioses. És un moment on l’educació, en mans sobretot de forces eclesiàstiques, mostraven un món estàtic, i on valors com la autoritat, la fe, i la memorització, el càstig, la rigidesa… eren el pilar d’un ensenyament lligat a les classes més benestants.
L’ensenyança lliure de l’Escola Moderna però xocarà aviat amb els pilars de l’Estat: la burgesia, l’Església, l’Exèrcit i els partits conservadors i fou durament atacada i l’escola serà tancada l’any 1906.
El juliol de 1909 aprofitant els fets de l’anomenada Setmana Tràgica, els seus eterns enemics van veure el pretext per acabar definitivament amb l’Escola Moderna i amb el seu fundador, acusat d’instigador dels fets i convertit en el cap de turc seria detingut, condemnat a mort i afusellat, el 13 d’octubre d’aquell mateix any, als fossar del Castell de Montjuïc.
El projecte encetat per l’Escola Moderna però va trobar continuadors en els mestres llibertaris o progressistes que cercaren l’avantguarda de la renovació pedagògica, i, sobretot, en els mestres racionalistes, que van crear escoles tant a Catalunya com arreu del món. Inclòs el nostre municipi.
Inspirades en l’ensenyament racionalista propugnat per Ferrer i Guàrdia, al Prat de Llobregat l’any 1936 en esclatar la revolució van tenir lloc la creació de dues escoles racionalistes: L’Aurora situada a una finca propietat de La Seda, on residia el director. I un altre centre amb uns 50 alumnes, dirigits per Josefina, companya del dirigent cenetista Ramon Huguet, i que va instal·lar-se a l’edifici incautat de l’antic col·legi femení de les monges, situat al núm 68 del carrer Jaume Casanoves
Aquell model encara avui inspira igualment diversos projectes pedagògics vinculats a l’Escoles Lliures que desenvolupen la seva tasca a la nostre comarca.
Autor font: Elpratllibertari.cat
Informació relacionada: