Tal dia com avui de 1974, un 29 d’abril, moria a Occitània Secundino Pruñonosa, anarcosindicalista nascut al 1905 a Santa Magdalena de Pulpis a la comarca del Baix Maestrat.
De molt jove va emigrar a Monistrol traslladant la seva residència posteriorment a El Prat de Llobregat, on van néixer els seus fills.
Pagès de professió, s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Durant la guerra i amb el procés revolucionari desencadenat el 19 de juliol de 1936, com a tècnic, formà part del comitè de la col·lectivitat agrícola d’El Prat fins que va ser mobilitzat per anar a lluitar al front.
El 1939, amb el triomf franquista travessar la frontera, on va ser internat en diversos camps de concentració. Posteriorment, va ser enviat a treballar el camp a la zona de Rius de Pelapòrc i de Varilhas (Llenguadoc, Occitània), on va coincidir amb l’anarcosindicalista José Borràs Cascarosa.
Durant l’ocupació alemanya participà en l’avituallament de la guerrilla local.
Després de la II Guerra Mundial continuà militant en la CNT i el juny de 1946 aconseguí dur clandestinament a l’estat Francès a la seva companya Magdalena Palomo i els seus fills (Pascual, Joaquín i Josefina).
Va ser enterrat l’1 de maig de 1974 al cementiri de Rius de Pelapòrca, on havia viscut exiliat prop de trenta-cinc anys.
