Aquest 2022, el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Central ha complert quatre dècades d’existència, esdevenint una de les entitats de solidaritat en actiu més longeves i amb una trajectòria més dilatada d’El Prat.
Exemples d’ONG’s amb quaranta anys d’història a l’esquena en podem trobar molts. Solen tractar-se d’estructures professionalitzades i dependents de les subvencions públiques, on conviuen persones voluntàries amb personal a sou i dedicació exclusiva. Aquest no és el cas del Comitè i per aquest motiu, i tractant-se d’un col·lectiu local exclusivament format per persones voluntàries, el seu cas esdevé singular.
Una dilatada història que també, i inevitablement, ha deixat a alguns dels seus protagonistes en el camí. Seria el cas de Rafael Giménez, mort l’any passat.
El Comitè de Solidaritat amb Amèrica Central va convocar una xerrada amb el Cònsol de Bolívia al Casal La Llavor aquest passat divendres 16, de manera que aprofitem la avinentesa per fer-ne un repàs de la seva història amb Jordi Mata, un dels membres fundadors del Comitè.
40 anys de història
La història del Comitè comença l’any 1982 enmig de la immensa onada de solidaritat que va generar-se arreu del territori català vers a Nicaragua, d’ençà de la revolució popular Sandinista de 1979.
Durant els anys vuitanta Catalunya veuria sorgir nombrosos comitès de solidaritat, sobretot amb Nicaragua i en menor mesura amb els moviments d’alliberament d’El Salvador i Guatemala. Se’n van formar moltíssims en desenes de municipis, barris, centres de treball i sindicats teixint una important xarxa que va començar a crear organismes de coordinació i a participar en campanyes conjuntes.
Com ja hem vist, El Prat no seria cap excepció i veuria néixer el seu propi comitè local de solidaritat amb Nicaragua: el germen del quadragenari Comitè de Solidaritat actual.
Nicaragua Sandinista
Jordi Mata, membre del Comitè, ens explica el context del seu sorgiment: “Un any abans de la fundació del Comitè, el Govern Yankee va imposar un bloqueig econòmic a Nicaragua a la vegada que començar a organitzar i finançar grups d’antics militars Somocistes –La Contra- amb l’objectiu d’ofegar la incipient revolució sandinista i sobretot enfonsar l’economia del país mitjançant les accions terroristes“.
“El propòsit era fer inviable un referent com el de Nicaragua, que desafiava l’obediència deguda a Washington […] Imagineu-vos: cap al 1989 el cost dels danys econòmics causats per La Contra a Nicaragua es calculaven en 17 mil milions de dòlars en concepte de destrucció d’infraestructures com ponts, torres de transmissió d’electricitat, presses d’aigua, centres de salut, d’educació i producció agrícola, minat de ports, etcètera […] Les víctimes es calculen en més de 38.000 persones. I estem parlant d’un país de 3 milions” remata Mata.
Bolcat amb la solidaritat amb Nicaragua, el Comitè fins als inicis dels anys noranta el Comitè seria protagonista d’una intensa activitat organitzant desenes d’activitats, des de xerrades a sopars solidaris, festes, recitals, exposicions. També va començar a plantejar el tema dels agermanaments aconseguint que el municipi d’El Prat s’agermanés amb Kukra Hill, una població nicaragüenca habitada pels misquitos, una població indígena de la costa Atlàntica de Nicaragua.
La intervenció nord-americana s’escampa a tota Centreamèrica: la solidaritat també
Amb la derrota de la revolució sandinista iniciada a la dècada dels noranta, aquest col·lectiu va anar eixamplant poc a poc el seu camp d’actuació i també a reorientar l’acció internacionalista cap a altres països en conflicte com El Salvador o Guatemala, on la CIA estava jugant igualment un paper actiu aplicant les lliçons de contrainsurgència que els Estats Units va fer servir a Vietnam.
A partir d’aleshores el Comitè va començar a anomenar-se de Solidaritat amb Amèrica Central.
Començaria llavors una dinàmica de col·laboració amb diferents Comitès de Solidaritat amb aquests països. Mata afegeix “Es va anant afegint més gent al nostre Comitè i altres que ho van anant deixant, però vam continuar igual o més forts que abans […] Teníem un bon motiu apart de Nicaragua: El Salvador, Guatemala i Cuba“.
Abajo el bloqueo a Cuba!
En referència a Cuba Mata ens explica: “Depenia en un 85% del seu mercat dels països de la COMECON i en uns mesos va desaparèixer tot el bloc socialista. Imagineu-vos la tragèdia… i els EUA van veure l’oportunitat de posar d’una vegada per totes els peus a Cuba i van decidir estrènyer el bloqueig amb les lleis Torricelli i Helms Burton […]. A l’igual que havia passat abans amb Nicaragua ens vàrem posar les piles per defensar la sobirania Cubana i el procés […] Vàrem ser presents a la creació de la Coordinadora Catalana de Solidaritat amb Cuba “Defesem Cuba”, que agrupa a més de 70 entitats, partits polítics, comitès, casals, associacions, etcètera. I que és un referent de la solidaritat arreu de l’Estat Espanyol“.
“A partir d’aquí, más de lo mismo […] xerrades, sopars, concerts. La nostra consigna sempre ha estat: Si el bloqueig continua, la solidaritat també”
Mata relata a A l’aguait com el Comitè també va ser clau per a la creació del Casal de Cuba del Prat “i això va donar peu a què poguéssim agermanar El Prat amb la ciutat cubana de Gibara. Gràcies a aquest agermanament aquesta ciutat cubana s’ha beneficiat de programes municipals de cooperació per a fer grans millores com han sigut, renovar tota la canalització d’aigua potable, enllumenat públic, restauració d’escoles, etc., en uns moments en què la crisi econòmica era molt forta”.
Arriba el nou segle
Ja entrats en el segle vint-i-u, el Comitè va destacar-se també per la seva participació en la Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern i per cedir per a la campanya la seva oficina a l’antic Hotel d’Entitats de la plaça Blanes.
Vàrem entrar gent més jove, relata l’Òscar, un antic membre del Comitè. “Alguns havien estat de brigadistes a les comunitats zapatistes i van plantejar llavors un projecte per col·laborar amb una associació de formació de mestres per a les comunitats zapatistes en rebel·lia” entre altres activitats de sensibilització a El Prat relacionades amb l’aixecament zapatista.
Tornant a Cuba, en els darrers temps el Comitè s’ha destacat especialment per la seva participació en la campanya “Tones de Solidaritat contra el Bloqueig a Cuba” que impulsa el MESC (Moviment Estatal de Solidaritat amb Cuba) ens coordinador en l’àmbit de l’Estat espanyol compost per 58 organitzacions i on s’integra també Defensem Cuba.
Des de dos mil-cinc han organitzat regularment recollides de material solidari amb l’enviament d’una vintena de contenidors marítims en direcció a l’illa caribenya. El passat mes de setembre el Comitè va enviar el que podria esdevenir el darrer dels enviaments, a causa de l’augment per cinc dels costos en el transport marítim des de la declaració de la pandèmia de Covid-19.
