x Agnès Rotger | Revista Sàpiens
L’Encarnació estava convençuda que quan la seva filla sortia de casa cada matí se n’anava a estudiar a l’Institut de Cultura que dirigia la Francesca Bonnemaison. Però la Mari Pepa no anava pas al carrer Més Baix de Sant Pere: amb el cor bategant d’excitació es dirigia al Prat.
Diuen que quan tenia set anys va provar de saltar d’un segon pis amb un paraigua obert. Aquell dia es va trencar les dues cames, però la il·lusió de volar va quedar intacta. I deu anys més tard, quan uns amics la van dur a fer una volta en una avioneta, la Mari Pepa es va proposar convèncer com fos el seu pare que la deixés convertir-se en pilot.
D’amagat de la mare
No era una petició senzilla: aprendre a volar era enormement car, la seva mare no ho aprovaria, i a més, i sobretot, no ho havia fet mai abans cap dona catalana. Per sort, els diners no eren problema: el seu pare provenia de la burgesia tèxtil de Sabadell i tenia fortuna. El fet que fos noia tampoc no era cap entrebanc insalvable: en Josep Colomer era un home obert de mires, que es relacionava amb artistes com Picasso i Dalí. A la mare, de moment, li ho amagarien.
Aplicada, i amb una il·lusió desbordant, va complir les hores d’entrenament reglamentàries a l’aeròdrom Canudas i el 19 de gener del 1931 va aprovar l’examen sense cap problema. Amb només disset anys era la primera dona a obtenir el títol oficial de la Direcció General d’Aeronàutica Civil espanyola. La seva mare ho va saber quan la va veure fotografiada a la portada de La Vanguardia.
Instructora de vol
Des de llavors, la jove pilot —que es va convertir en una celebritat— va fer de tot: portar mercaderies, fer vols de passeig, repartir propaganda per les platges, fer classes… fins que va esclatar la guerra i la van mobilitzar. Tot i que no era una persona polititzada, va fer tota mena de tasques de suport a la República (transportar ferits, formar pilots i finalment ajudar persones a sortir del país), i per això es va guanyar l’odi explícit de Queipo de Llano. Amb la desfeta es va exiliar a Anglaterra amb el seu futur marit, Josep Carreras, que havia trobat feina com a pilot del Ministeri de la Guerra de Churchill. Ella va morir el 2004 a Surrey sense haver volat més.
.
______________________________________________________________
Informació relacionada
