Quan esclatà el cop d’estat, a La Paperera feia mesos que hi havia convocada una vaga, secundada per altres fàbriques.
Enmig de tot aquell clima d’agitació i amb una fàbrica aturada, la Paperera va ser col·lectivitzada immediatament pels seus treballadors i va reiniciar la seva producció poc després del 19 de juliol de 1936.
Una assemblea general de la plantilla va nomenar el consell responsable, recaient els càrrecs sobre companys de la CNT i UGT en igualtat de proporcions.
Anteriorment, existia un contracte d’arrendament de la indústria vinícola Raimat amb la Paperera que caducava l’any 1948. Davant la marxa dels propietaris a París, coneguts per les seves vinculacions amb la dreta, es faria efectiva la incorporació de les plantacions dins de la col·lectivitat de la Paperera.
El 24 d’octubre de 1936, mitjançant un decret, la Generalitat de Catalunya va legalitzar aquella col·lectivització i moltes d’altres d’El Prat i de la resta del territori. El Decret sobre la Col·lectivització i Control de la Indústria i el Comerç a Catalunya, aprovat, va ser la solució legal que s’adoptà des del govern català per a refrendar una situació de fet, que era que moltes indústries i comerços catalans havien començat a funcionar de forma autogestionada.
La Seda, de capital estranger, només va ser intervinguda, tot i que es dedicà a la fabricació de material de guerra. S’hi fabricaven granades de morter i components i peces auxiliars d’artilleria.
_____________________________________________________________________
Informació relacionada:
