L’aportació de sorra a la platja d’El Prat prevista per enguany, comença aquest dissabte. En total s’hi abocaran 80.000 m3 i les feines duraran uns 10 dies.
Segons un estudi que va presentar l’AMB el desembre de 2019, el litoral metropolità ha perdut en cinc anys prop de 500.000 m3 de sorra en volum. Cada any es perden 160.000 metres cúbics de sorra al delta del Llobregat i les platges del litoral deltaic retrocedeixen un metre de mitjana anual.
En compensació per les obres d’ampliació de El Port de Barcelona efectuades en el marc del Pla Delta (entre els anys 1999 i 2004), el port va adquirir el compromís d’aportar sorra cada estiu al litoral pratenc. Ho feia a conseqüència de l’afectació ambiental causada per l’ampliació.
La construcció de l’escullera de la ZAL arran del desviament del riu Llobregat, afecta negativament en la regeneració de les platges del delta del Llobregat alterant tota la dinàmica marina, evitant que arribin sediments del nord-est. Aquesta infraestructura, que té 8 metres de profunditat, actua com a «trampa» de sediments arrossegats pels corrents marins, que baixen fins a aquesta fondària i després s’hi queden atrapats. Així doncs, la conca sedimentària del riu Llobregat s’ha desconnectat del delta, fet que trenca la dinàmica natural d’aportació i transport de sediments, que alhora són regeneradors naturals de sorra a les platges.
Les aportacions de sorra. Un peatge de per vida insostenible
El Pla Delta i l’ampliació del Port de Barcelona han generat aquest efecte, combinat amb les preses i les captacions al Riu Llobregat que ja no aporta sediments al Delta, derivant en una regressió de la línia de costa que només s’està combatent amb els ja citats abocaments anuals de milions de metres cúbics de sorra o la construcció de dics submarins per frenar l’erosió, que tenen altres impactes ambientals secundaris.
La conseqüència més visible -i encara més evident cada cop que hi ha un temporal- és una platja amb aigua del mar envaint la zona de les dutxes i les passarel·les de fusta. Els antics búnquers del Prat han estat un bon testimoni d’aquesta regressió constant del litoral.
L’entitat ecologista DEPANA, davant d’aquesta situació, recomana “desmuntar parcialment l’espigó esquerre de la desembocadura del Llobregat per facilitar els accessos dels sediments del riu a les platges del delta” i proposa “l’eliminació de barreres per mitigar l’efecte ombra dels espigons, que escombra les platges més pròximes”.
L’Ajuntament del Prat està en converses amb la Dirección General de Costas perquè el Govern espanyol presenti un estudi amb una solució estructural al problema de la regressió costanera. En aquest sentit, segons diu des de fa anys l’AMB, s’està treballant en tasques de millora dels sistemes dunars de les platges per tal de protegir-les tot i que igualment aquestes són efímeres en el temps. Tanmateix, des de l’ens metropolità reclamen accions més perdurables. De moment, però, no hi ha cap acció concretada per frenar l’endèmica regressió litoral.
__________________________________________________
Informació relacionada:
La regressió de la platja d’El Prat: Un problema que ja no podem ignorar
L’AMB constata que les aportacions de sorra són insuficients per mantenir la platja
DEPANA proposa mesures per pal·liar la regressió de la platja del Prat
